Quan una empresa cedeix una contracta i la nova adjudicatària reprèn l'activitat —i al gruix de la plantilla—, no es pot tallar el fil laboral amb un ERO exprés. La transmissió no esborra això. Només ho continua.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 5 de març del 2025 (Rec. 4728/2023), dóna una lliçó contundent sobre els límits de l'acomiadament col·lectiu quan aquest es produeix en vigílies d'una successió de contractes.
El cas no és menor: afecta un dels enclavaments turístics més emblemàtics del sud peninsular -el Caminito del Rey-, però la seva rellevància traspassa el que és local. Marca doctrina sobre una pràctica cada cop més estesa en sectors on la prestació del servei descansa en gran mesura a la mà d'obra. Vegem per què.
El rerefons: quan la continuïtat del servei i del personal revelen una «unitat econòmica»
Tot just dos dies abans que la nova adjudicatària es fes càrrec de la concessió, l'anterior empresa va aplicar un acomiadament col·lectiu per pèrdua de la contracta, pactat amb el seu únic delegat de personal. Tot i això, l'empresa entrant no només va adquirir equipament, sinó que va contractar la majoria del personal que fins llavors prestava servei.
Per al Suprem, aquesta combinació de fets no deixa cap dubte: estem davant d'una successió empresarial de llibre, segons els termes de l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors i de la Directiva 2001/23/CE. El que es transmet no és només una adjudicació: és una entitat econòmica amb identitat mantinguda, articulada sobre la continuïtat funcional, organitzativa i humana del servei.
La clau jurídica: l'ERO no esborra l'obligació de subrogar
La sentència recorda que les normes de transmissió d'empreses són imperatives. No es poden neutralitzar ni per voluntat del cedent, ni per convenis entre parts, ni tan sols per decisions de representació laboral, si aquestes desnaturalitzen el seu objectiu essencial: protegir el treballador davant el canvi d'empresari.
El Suprem alerta d'un ús fraudulent de l'acomiadament col·lectiu com a barrera de contenció contra la subrogació. Si es permet que una empresa sortint extingeixi els contractes just abans del relleu -invocant com a única causa la pèrdua de la contracta-, es desactiva l'efecte útil de la Directiva, és a dir, la continuïtat laboral garantida per la llei.
En aquest context, l'acomiadament no extingeix el dret del treballador a reclamar-ne la continuïtat a l'empresa cessionària. El contrari -assenyala la decisió- obriria la porta perquè qualsevol transmissió pogués esquivar la seva obligació subrogatòria amb un acomiadament a temps.
Doctrina fixada
- En sectors on l'activitat es recolza principalment a la plantilla, si es transmet l'activitat i es manté a un nucli essencial de treballadors, hi ha successió d'empresa.
- L'acomiadament col·lectiu no pot ser usat com a excusa per impedir la subrogació. No n'hi ha prou d'al·legar pèrdua de contracta: cal provar causes productives o tècniques alienes a la mera finalització del contracte administratiu.
- El cessionari ha d'assumir les conseqüències de l'incompliment, encara que l'acomiadament l'executés el cedent. La responsabilitat pot ésser directa.
Finalment, cal indicar que el Suprem anul·la la decisió del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (seu Màlaga), que havia absolt l'empresa entrant, i torna fermesa a la resolució del Jutjat Social de Màlaga, que havia qualificat els acomiadaments com a improcedents i condemnat la nova adjudicatària a readmetre.
Podeu posar-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
Una cordial salutació,
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
