El contracte de compte en participació

Una altra forma de col·laboració empresarial

Entre les diverses fórmules de col·laboració empresarial, hi ha una figura que, pel seu caràcter singular, constitueix una mena de trànsit entre la companyia mercantil i la mera relació contractual, és el contracte de comptes en participació. Aquest caràcter híbrid es patentitza en la seva ubicació sistemàtica al Codi de Comerç, ja que aquest es regula al Títol II del Llibre II del Codi de Comerç (articles 239 a 243), a continuació de les companyies mercantils i abans dels contractes mercantils.

El contracte de comptes en participació s'ha definit per la doctrina com un contracte de col·laboració entre dos subjectes, en virtut del qual un (comptapartícip) aporta béns en propietat, diners o drets a un altre (gestor), obligant aquest a aplicar aquesta aportació a una determinada operació o operacions oa una determinada activitat empresarial o professional, que desenvoluparà independentment i en desenvolupament independent i comptepartícip en els guanys i les pèrdues que resultin.

Aquesta figura, com a fórmula associativa i de col·laboració, ofereix diversos avantatges respecte a altres institucions amb què presenta trets comuns, com podrien ser el contracte de préstec o la pròpia societat.

a) Permet el manteniment ocult de la participació d'una o diverses persones en una activitat aliena, a diferència de la societat.

b) No genera l'obligació de satisfer un interès ni de restituir allò aportat.

c) No es crea un patrimoni social ni es crea un ens amb personalitat jurídica pròpia (com una societat), amb les consegüents obligacions de caràcter formal.

d) És una institució menys rígida i més flexible que la societat.

e) No requereix cap formalitat.

f) En cas d'èxit, el compte partícip pot obtenir més participació en els resultats que mitjançant l'ús d'altres vies, i, en cas de fracàs, en limita les pèrdues a allò aportat.

Ara bé, també convé tenir present que, com a conseqüència de les característiques enumerades, es presenten determinats riscos per al compte partícip i, en menor mesura, per al gestor:

a) Tot i que no es creï ni un patrimoni ni una personalitat jurídica, les aportacions del compte partícip ingressen al patrimoni del gestor, veient-se les mateixes sotmeses a les vicissituds que el gestor pugui patir en totes les seves activitats, incloent totes aquelles en què no participa el compte partícip.

b) Com a conseqüència de l'anterior, resulta convenient que el compte partícip es doti contractualment del dret a ser informat periòdicament de l'evolució econòmica de l'activitat compartida amb el gestor, així com de la pròpia evolució econòmica del gestor.

c) En tenir el compte partícip únicament un dret de crèdit consistent en la participació en l'èxit d'una determinada activitat, resulta primordial que s'especifiqui clarament (i) l'objecte del contracte (l'activitat o negoci en què participa el compte partícip), (ii) s'estipuli què s'entendrà per èxit, (iii) com es calcularà el resultat de l'activitat i (iv) quin.

d) El gestor serà responsable de l'activitat davant de tercers, responent amb tots els seus béns presents i futurs davant dels creditors derivats de la pròpia activitat, sense cap limitació.

En definitiva, es tracta d'una institució especialment atractiva per a aquells que es dediquen a activitats que necessiten una forta inversió i en què sigui preferible o es busqui que els partícips que les financen no apareguin davant de tercers, però que, en qualsevol cas, requereix la necessitat d'una regulació clara i detinguda dels drets i les obligacions de les parts.

Andreu Pujol
Àrea Mercantil – Contenciosa

Àmbit Assessor