El nou barem d´indemnitzacions per accidents de trànsit

Principals novetats de la Llei 35/1015 de 22 de setembre

L'1 de gener de 2016 ha entrat en vigor la Llei 35/2015, del 22 de setembre, de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació que es produeixin a partir d'aquesta data.

En termes generals, la nova Llei actualitza un sistema de més de 20 anys (adequa l'arxiconegut barem de danys a la nova realitat) i permet incrementar la protecció a les víctimes d'accidents de circulació mitjançant la ràpida resolució dels conflictes i la garantia d'una indemnització suficient (modifica el procediment per reclamar indemnitzacions) a les companyies.

La principal novetat de la nova regulació del barem, se centra en l' augment de la protecció de les víctimes, elevant fins a un 50% de mitjana la quantia de la indemnització en el cas de mort, en un 35% en indemnitzacions per seqüeles i en un 12,8% en les indemnitzacions per lesions.

Com a novetat també es preveu, excepcionalment, que els familiars de víctimes mortes o de grans lesionats tenen dret al rescabalament durant un màxim de 6 mesos de les despeses de tractament mèdic i psicològic que necessitin a causa de les alteracions psíquiques que els hagi causat l'accident.

Així mateix, el nou sistema reconeix per primera vegada com a beneficiaris de la indemnització en cas de defunció als familiars de la víctima; és a dir, a aquelles persones que hi haguessin conviscut familiarment durant un mínim de cinc anys immediatament anteriors a la mort i fossin especialment properes en parentiu o afectivitat. Es classifica així els perjudicats en accidents de trànsit en cinc categories autònomes: cònjuge, ascendents, descendents, germans i familiars, considerant que aquests pateixen sempre un perjudici rescabalable i de la mateixa quantia amb independència que concorrin o no amb altres categories de perjudicats.

Un dels punts en què es diferencia més el nou barem respecte a l'actual sistema és el tractament que dóna al lucre cessant, és a dir, als diners que deixa de guanyar una persona com a conseqüència d'haver patit un accident de trànsit. En el sistema actual es contemplava aquest concepte però d'una manera molt simple i insuficient. Amb el nou barem d'accidents de trànsit, el lucre cessant pren un protagonisme important a l'hora de quantificar la corresponent indemnització a la víctima d'un accident.

Amb la nova reforma, és una novetat la inclusió com a perceptors beneficiaris d'indemnitzacions, col·lectius com el de persones que fan tasques a la llar (el treball no remunerat de les persones que es dediquen a les tasques de la llar en exclusiva) el treball de les quals serà valorat de forma equivalent al SMI (salari mínim interprofessional) o els menors i capacitats ingressar rendes del treball, no se'ls deixa de causar un perjudici objectivable en cas de baixa per accident de circulació.

Pel que fa als danys personals, en el supòsit de defunció, es millora la percepció de les indemnitzacions mitjançant la seva individualització, tenint en compte les noves estructures familiars i es distingeix entre:

– Perjudici patrimonial bàsic o despeses raonables derivades de la mort, compensades amb una quantitat mínima de 400 euros i

– Despeses específiques, que inclouen el trasllat de la víctima, repatriació, enterrament i funeral.

En supòsits de seqüeles o lesions permanents, es reforça especialment la reparació del gran lesionat que quedi amb discapacitats que requereixin suports intensos per a la seva autonomia personal, indemnitzant els perjudicis i els danys emergents relacionats amb les diferents partides de despeses assistencials futures.

A més, es revisa el barem mèdic de seqüeles per adaptar-lo a l'estat actual de la ciència.

En el supòsit de lesions temporals, es distingeix entre:

Despeses dassistència sanitària i

– Altres despeses diverses rescabalables, que són totes aquelles necessàries i raonables que generi la lesió en el desenvolupament ordinari de la vida diària, com ara l'increment de costos de mobilitat del lesionat, els desplaçaments de familiars per atendre'l, despeses per atendre els familiars menors o especialment vulnerables de què s'ocupava el lesionat, etc.

Pel que fa als traumatismes menors de la columna vertebral, la lesió només s'indemnitzarà com a seqüela si un informe mèdic concloent acredita la seva existència després del període de lesió temporal.

En un altre ordre de coses, l'article 41 del nou Barem d'Autos possibilita el fet que qualsevol de les parts pugui instar la substitució total o parcial de la indemnització corresponent per una renda vitalícia a favor del perjudicat. El jutge també pot acordar d'ofici la substitució esmentada quan els perjudicats a indemnitzar siguin menors o persones amb capacitat modificada judicialment, amb la finalitat de protegir els seus interessos.

Quant al procediment de reclamació d'indemnització a la companyia d'assegurances, en cas de disconformitat amb l'oferta motivada de l'assegurador, les parts poden intentar resoldre de comú acord la controvèrsia mitjançant el procediment de mediació. S'ofereix, doncs, una via alternativa a la judicial civil perquè els perjudicats i les companyies d'assegurances puguin arribar a un acord sobre la indemnització, agilitzant el procediment i permetent al perjudicat cobrar abans i estalviar-se els costos que pogués tenir la interposició d'una demanda.

Finalment, cal ressenyar que el nou sistema també afecta la sanitat pública perquè les asseguradores indemnitzaran als serveis públics de salut de les diferents comunitats autònomes les despeses derivades de nous perjudicis coberts com els imports mèdics futurs, certes despeses de rehabilitació o necessitats de recanvi de pròtesis de lesionats greus.

Olga García
Àrea civil/penal