El “nou” Codi Penal

Una reforma legal no exempta de polèmica

La Llei Orgànica 1/2015, del 30 de març, de reforma del Codi Penal del 1995, és una llei controvertida des del moment mateix del seu naixement, ja que ve al món ja amb l'estigma que podria ser anul·lada, pel simple fet que el Govern ha omès per a una part important de la reforma la petició d'informes al Poder Judicial. Alguns juristes fins i tot han invocat dues sentències del Constitucional i quatre del Suprem per concloure que “és un vici d'anul·labilitat” que aquests informes no s'hagin demanat.

Així mateix, durant la seva tramitació, la llei ha estat objecte de múltiples estudis, informes, i trobades de diversos operadors jurídics i associacions que han emès opinions molt crítiques sobre ella, (més de 60 catedràtics de Dret Penal de 33 universitats públiques, Greenpeace i Amnistia Internacional han fet públics manifestos en contra del nou Codi) efectuant-se una intensa discussió. prop de dues mil esmenes al text legal), ja que és la primera vegada que un sol partit aprova en solitari una llei tan important i amb un canvi d?enfocament penal i d?innovació de penes tan notable.

I és que malgrat la bondat d'algunes de les seves mesures, com ara la clara delimitació que efectua entre l'administració deslleial i l'apropiació indeguda o les insolvències punibles i la frustració de l'execució, o la concreció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, o la tipificació de nous delictes com el matrimoni forçat, l'allotjament l'anuència de la persona afectada o la manipulació dels dispositius de control que serveixen per vigilar el compliment de les penes, o la transposició de decisions europees sobre pornografia infantil, explotació sexual de menors, tracta d'éssers humans o immigració il·legal, la ressenyada reforma, -entre d'altres- efectua un indesitjat increment de la gravetat de no poques conducta (una mena de cadena perpètua amb revisió de la pena als 25 anys), suprimeix directament algunes faltes, convertint-les en sancions administratives, generalitza una pena addicional que pot ser superior a la principal -la llibertat vigilada- i crea un nou concepte d'ordre públic en què hi haurà condemnes elevades amb possibilitat de presó preventiva.

Però si hi ha una mesura polèmica a la reforma per excel·lència, aquesta és la presó permanent revisable. Rebutjada per la crítica per considerar-la “inhumana”, es considera inaplicable perquè s'amplia a un gran nombre de delictes. Aquesta s'aplica en casos d'excepcional gravetat, com l'homicidi del rei o el seu hereu, de caps d'Estat estrangers, genocidi, assassinats en sèrie, comesos en el si d'una organització criminal o contra menors de 16 anys o persones especialment vulnerables, i les penes seran revisades, després del compliment de 25 a 35 anys, per verificar-ne 25 a 35 anys. Els jutges examinaran si s'ha de mantenir la presó cada dos anys d'ofici oa petició del reclús, si bé poden no donar curs a noves sol·licituds durant un any. extingir la condemna.

Olga Garcia.
Advocada Civil i Penal

Àmbit Assessor