Analitzem la Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) de data 1 d'agost de 2016 (publicada al BOE del dia 23 de setembre de 2016) que ho aclareix.
Resulta un principi ineludible de la normativa mercantil d'acord amb el qual no es pot culminar el procés de liquidació d'una companyia mercantil i la seva posterior extinció (amb l'atorgament de la corresponent escriptura pública) mentre la societat mantingui deutes davant de tercers.
Quan concorre aquesta circumstància, la llera adequada per aconseguir aquest propòsit el constitueix el concurs de creditors. En aquests casos, serà al si del procediment concursal on se seguirà el procés de liquidació de la companyia (realització d'actius i satisfacció de passius sempre que les circumstàncies del cas ho facin possible), i una vegada culminat aquest, el procediment concursal podrà concloure amb l'extinció de la companyia.
Ara bé, la pràctica pot produir supòsits que, per les seves característiques específiques, poden plantejar situacions de difícil encaix. És el cas sobre el qual s'ha pronunciat la DGRN a la resolució de referència. El mateix versa sobre una societat limitada immersa en situació de pèrdues que deixaven el seu patrimoni net per sota de la meitat del capital social, els socis del qual van acordar per unanimitat en junta universal dissoldre la companyia, nomenar liquidador, aprovar el balanç inicial i final de liquidació, del qual resultava la manca d'actius i l'existència d'un únic creditor social. Cal indicar així mateix que, amb caràcter previ a ser adoptats aquests acords, la societat havia sol·licitat ser declarada en concurs de creditors, sol·licitud que va ser denegada per resolució judicial ferma fundada en l'absència de pluralitat de creditors.
Un cop aquests acords van ser elevats a públic, el registrador mercantil va denegar-ne la inscripció amb motiu de “no acreditar-se en l'escriptura presentada la prèvia satisfacció als creditors, tal com exigeix l'article 385 de la Llei de societats de capital (…)”.
En definitiva, ateses les circumstàncies concurrents, la DGRN havia de decidir si es podia inscriure al Registre Mercantil l' extinció d'una societat de capital sense actius però amb un creditor amb un crèdit no satisfet al passiu.
Doncs bé la resposta de la DGRN a aquesta qüestió és que sí que hi cap la mateixa i els motius que condueixen la DGRN a posicionar-se en aquest sentit són els següents:
1) Per tant, malgrat que existeixen tota una sèrie de disposicions a la Llei de Societats de Capital (articles 385.1, 390, 391.2, 395.1 b) i al Reglament del Registre Mercantil (247.2 3a) relatives a la necessitat de satisfer els crèdits dels creditors per procedir a la refereixen únicament a supòsits en què hi ha disponibilitat patrimonial que permeti el pagament de les obligacions socials, i que, per tant, en aquells supòsits on resulti acreditada la inexistència d'haver-hi social, aquests no són aplicables i, en conseqüència, no es podrà impedir la cancel·lació dels assentaments registrals de la societat fundant-se en aquests motius.
2) A més, en el supòsit enjudiciat, també per haver-se inadmès la sol·licitud de declaració de concurs de creditors, atès que en aquest cas la negativa a la seva extinció condemnaria els socis a mantenir oberta una societat dissolta, i amb les operacions liquidatòries acabades.
Finalment assenyalar que en la resolució s'al·ludix a la qüestió de si cal, tot i que només existeixi un creditor social, sol·licitar la declaració de concurs de creditors per tal d'obtenir una resolució d'inadmissió de la sol·licitud per això procedir en el sentit descrit en el supòsit de fet que ens ocupa (acordar la dissolució, liquidació i extinció de la companyia) innecessari tenint en compte que “(…) amb independència que sigui procedent o no la declaració de concurs, les normes de la Llei de Societats de Capital i de la Llei Concursal no supediten la cancel·lació dels seients registrals d'una societat que no tingui actiu social a la prèvia declaració de concurs (…)”.
Així doncs, després del dictat de la resolució de referència, sembla clar que aquelles societats de capital que es trobin en liquidació, no tinguin actius i tinguin un únic creditor en el seu passiu, podran culminar-ne l'extinció i cancel·lar-ne els seients registrals, evitant haver de romandre en una absurda espècie de semi-latència perpètua.
Andreu Pujol
Àrea Mercantil – Contenciosa
Àmbit Assessor
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
