Llibertat d'Expressió versus Delicte d'Injúries

A PROPÒSIT DELS TUITS QUE CELEBREN LA MORT DEL TORERO VÍCTOR BARRI

“Si la llibertat significa alguna cosa, serà, sobretot, el dret a dir a la gent allò que no vol escoltar”. (George Orwell)

La lamentable mort del torero segovià de 29 anys Víctor Barrio el passat 9 de juliol a la Plaça de Bous de Terol, ha suscitat a les xarxes socials tota mena de reaccions, que no només han generat missatges de condol cap al torero i la seva família, sinó també de celebració de la seva mort i insultants cap a la seva persona, per part d'alguns partidaris de la Tama.

Davant d'aquesta situació, la Fundació del Toro de Lidia ha recopilat, almenys, 50 tuits ofensius contra el torero mort i ha anunciat que prendrà mesures legals contra els autors d'aquests atacs, segons el que estableixen els Art. 208 i concordants del Codi Penal, que regulen el delicte d'Injúrias.

I el debat està servit: es poden expressar les persones defensores de la IGUALTAT I LA PROTECCIÓ ANIMAL (partidaris de l'abolició de la tauromàquia) mitjançant aquest tipus de missatges?.

La resposta juridicolegal no és senzilla, i s'ha d'analitzar cas per cas (no tots els missatges publicats en aquest sentit resulten antijurídics), però sembla que atenent la doctrina i jurisprudència constitucional vigents, aquests missatges no resultarien emparats per la llibertat d'expressió i serien constitutius d'un delicte d'injúries SEMPRE I CURS ofensives "innecessàries" per a l'emissió del missatge i sense relació amb les idees i opinions que es PRETENEN EXPOSAR.

És a dir, LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ SI, PERÒ AMB EL LÍMIT DEL “DRET A L'INSULT”.

Així, segons el que preveu l'Art. 208 del Codi Penal, constitueix un delicte d'injúria aquella acció o expressió que lesiona la dignitat o fama d'una persona perjudicant-ne la reputació o atemptant contra la seva pròpia estima (constitueix un delicte contra l'honor com a manifestació de la dignitat personal) que pot consistir a formular expressions soscades de fer-se una idea equivoca d'un altre, menysprear idees o comportaments dels altres, fer comparacions denigrants, expressions ofensives, mofar-se o burlar-se d'algú, etc.

Amb l'entrada en vigor de la recent reforma del Codi Penal, només seran constitutives de delicte les injúries que per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, siguin tingudes en el concepte públic per GREUS (desapareixent del Codi, la falta), i la pena de MULTA prevista per sancionar-la, dependrà de si s'han efectuat amb publicitat (la pena oscil·la entre els 6 i impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant (Televisió, Internet), o sense (la pena oscil·la entre 3 i els 7 mesos). En cas d'haver-se efectuat amb publicitat, serà també responsable civil solidari juntament amb l'ofensor, la persona física o jurídica propietària del mitjà de comunicació (en el cas d'Internet, la responsabilitat civil solidària assoliria el propietari del servidor on es va publicar la informació constitutiva de delicte) a través del qual s'ha propagat la injúria.

A més de la multa, el responsable del delicte d'injúria està obligat a reparar el dany causat mitjançant una compensació econòmica a favor de l'ofès, que és l'anomenada “responsabilitat civil” i mitjançant la publicació de la Sentència de condemna contra la persona que va proferir la injúria. El jutge o el tribunal decidirà en quina forma i quan s'ha de publicar aquesta sentència.

Aquest tipus de delicte, quan és comès entre particulars (es troba dins de l'esfera del privat), requereix per a la seva persecució pels jutjats que es presenti querella criminal (no n'hi ha prou amb la denúncia excepte quan es dirigeixin les ofenses o calúmnies contra un funcionari sobre fets concernents a l'exercici dels seus càrrecs) i abans d'interposar- la . parts (Arts. 278 i 804 de la Llei d'Enjudiciament Criminal). En cas contrari, no serà admesa la querella si no s'adjunta la certificació del preceptiu acte de conciliació.

Finalment, si l'acusat d'injúria reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat o la falta de certesa de les imputacions i se'n retracta mostrant penediment, el jutge o el tribunal imposa la pena de multa immediatament inferior en grau. Obtenir el perdó de l'ofès o del seu representant legal, si escau, donaria lloc a l'extinció de l'acció penal.

Doncs bé, és cert que tot individu té dret a La llibertat d'expressió, i que tractar de limitar-la o anul·lar-la és simplement un atropellament a un dret fonamental recollit a l'Art. 19 de la Declaració de drets Humans. Poder opinar no pot estar en dubte, i aquest dret fonamental no consisteix únicament i exclusivament a manifestar pensaments i idees, sinó que també comprèn la crítica de la conducta de l'altre (fins i tot la crítica molesta, acerba o feridor i pugui molestar aquell contra qui es dirigeix), ja que així ho requereixen el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura, sense els quals no existeix. Això no obstant, allò que la llibertat d'expressió no permet, segons la nostra doctrina constitucional, és l'ús d'apel·latius vexatoris utilitzats amb fins de menyspreu.

En conseqüència, quan es produeixin conflictes d'aquest tipus (entre la protecció del dret a l'honor i el dret a la llibertat d'expressió) caldrà dur a terme un judici de ponderació entre ells en què s'hauran de valorar les circumstàncies de tot ordre que concorrin en el cas concret, i cal analitzar:

- el contingut de la informació,
- la major o menor intensitat de les frases,
- el to humorístic, mordaç o sarcàstic,
- el fet d'afectar una persona titular d'un càrrec públic,
- si la lesió ha afectat el caràcter d'autoritat del lesionat,
- la finalitat de crítica política,
- l'existència o inexistència de “animus injuriandido” (
do intensitat de la lesió en lhonor i
– el context en què es realitzen.

Només després d'analitzar aquestes circumstàncies en cada cas en concret i de comprovar l'existència d'expressions vexatòries gratuïtes, el jutjador podrà estar en disposició de qualificar una opinió com a constitutiva d'un delicte d'injúries.

Olga García
Àrea Civil/Penal