Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) de 15 de març de 2016.
La qüestió relativa a si una societat mercantil no obligada legalment a sotmetre a auditoria els seus comptes anuals, està obligada a dipositar-los acompanyats d'un informe d'auditoria quan, amb caràcter voluntari, ha procedit a designar i inscriure al Registre Mercantil el nomenament d'un auditor de comptes, és un assumpte que ha plantejat no poques controvèrsies.
Les dues postures davant d'aquesta qüestió han estat, d'una banda, la que ha considerat que una vegada nomenat auditor (ja sigui voluntàriament, ja sigui per obligació legal) hi ha l'obligació de dipositar els comptes anuals acompanyats d'informe d'auditoria (Resolucions de la DGRN de 25/08/2005 i 16/05/2007, mentre que la dipositar comptes auditats només sorgeix quan la companyia està obligada legalment a sotmetre a auditoria els seus comptes, tot i tenir nomenat al Registre Mercantil un auditor de comptes voluntàriament (Resolucions de la DGRN 6/07/2007, 10/07/2007 i 8/02/2008) i algun pronunciament judicial.
I precisament sobre aquesta qüestió es pronuncia la resolució recent dictada per la DGRN en data 15 de març de 2016 i publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 6 d'abril de 2016.
El supòsit de fet de la mateixa és el següent: “Limitat aquest expedient al primer dels defectes assenyalats per la registradora Mercantil en la nota de defectes, el seu objecte es limita a dilucidar si es poden dipositar els comptes anuals d'una societat anònima, no obligada a verificació comptable, que va designar voluntàriament auditor per a tres exercicis constant aquesta designació inscrita al Registre designat.”, és a dir, una societat anònima no obligada legalment a sotmetre els seus comptes a informe d'auditor, que als efectes de l'article 303 de la Llei de Societats de Capital (augment de capital amb càrrec a reserves) va decidir nomenar un auditor de comptes a fi i efecte exclusiu que verifiqués el balanç de la companyia per executar aquesta operació.
I la resposta que la DGRN ofereix davant aquesta qüestió és “(..) la necessitat d'acompanyar l'informe d'auditoria quan la societat no obligada a verificació comptable ha designat i inscrit, auditor voluntari”, resultant per a la mateixa irrellevant si el nomenament de l'auditor va obeir a la necessitat de complir una obligació legal o una decisió voluntària de la companyia.
El fonament legal en què la DGRN assenta el seu pronunciament (a més d'una sèrie de resolucions anteriors de la pròpia DGRN) el constitueix el nou redactat de l'article 279 de la Llei de Societats de Capital (LSC), en vigor des de l'1 de gener de 2016, que literalment estableix en el seu incís final. Els administradors presentaran també l'informe a auditoria per una disposició legal o aquesta s'hagués acordat a petició de la minoria o de forma voluntària i s'hagués inscrit el nomenament d'auditor al Registre Mercantil”.
En conseqüència, havent-se pronunciat la DGRN sobre aquesta qüestió en data tan recent, caldrà veure quina serà a partir de la mateixa la reacció dels diferents Registres Mercantils respecte a aquesta problemàtica, ja que si aquests decideixen aplicar la nova doctrina de la DGRN, la conseqüència serà que tota companyia que tingui inscrit auditor de comptes en el Registre Mercantil (ja sigui per obligació legal, ja sigui per obligació legal, auditor de comptes i aportar l'informe d'auditoria juntament amb els comptes anuals per al dipòsit efectiu.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
