Pel que fa als contractes de treball subscrits amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Reforma Laboral, el Tribunal Suprem nega l'existència del límit indemnitzatori de 720 dies de salari, quan la indemnització meritada a 12 de febrer de 2012 sigui inferior a 42 mensualitats.
Des de l'entrada en vigor de l'última Reforma Laboral, el 12 de febrer del 2012, la indemnització per acomiadament improcedent es va rebaixar de 45 a 33 dies de salari per any treballat. I respecte als contractes de treball subscrits amb anterioritat a la seva entrada en vigor, la literalitat de la norma (Disposició Transitòria 5a, apartat 2, de la Llei 3/2012) estableix que “la indemnització per acomiadament improcedent dels contractes formalitzats amb anterioritat al 12 de febrer de 2012, es calcularà a raó de a aquesta data, (…), ia raó de 33 dies de salari per any de servei pel temps de prestació de serveis posterior, (…). a 42 mensualitats, en cap cas.”
Doncs bé, malgrat que la literalitat de la norma és clara i la seva interpretació fins ara havia estat absolutament pacífica, la sentència del Tribunal Suprem dictada en unificació de la doctrina en data 29 de setembre de 2014, el contingut íntegre de la qual s'ha fet públic recentment, de manera sorprenent, ha efectuat una interpretació totalment diferent de la literalitat. laborals.
D'acord amb la literalitat de la norma transitòria esmentada, els treballadors que amb anterioritat al 12 de febrer de 2012 haguessin meritat ja un import indemnitzatori superior a 720 dies de salari però inferior a les 42 mensualitats, estava clar que ja no meritaven més quantia indemnitzatòria pel període2 de febrer2, indemnització per acomiadament improcedent quedava topada en 720 dies de salari.
No obstant això, la referida sentència del Tribunal Suprem nega l'existència d'aquest límit indemnitzatori encara que el treballador ja hagi superat els 720 dies de salari a data 12 de febrer de 2012, de manera que es continua meritant indemnització fins que aquesta no sigui superior a les 42 mensualitats, i aquest és l'únic límit indemnitzatori.
Tingueu en compte que malgrat trobem davant una sentència del Tribunal Suprem en unificació de la doctrina, atesa la seva singularitat i en no existir cap altra que reguli aquesta qüestió en el mateix sentit, la mateixa encara no constitueix “doctrina jurisprudencial consolidada.”
Per tant, la polèmica està servida, ja que a partir d'ara, els advocats i assessors dels treballadors començaran a invocar aquesta sentència, mentre que –lògicament– els advocats i assessors de les empreses mantindran el criteri de la literalitat de la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2012, de 6 de juliol. Això obligarà el Tribunal Suprem que, quan li arribi novament un cas similar, dicti una nova sentència –aquesta vegada a Sala General, és a dir, ho hauran de resoldre tots els Magistrats de la Sala Social del Tribunal Suprem–, a l'efecte d'unificar criteris de manera definitiva.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
