Els actes realitzats per un administrador d'aquestes característiques poden passar per desapercebuts quan hi ha un acord general, però, poden ser impugnats al·legant manca de legitimació quan hi hagi algun desacord, i es poden declarar nuls.
Com ja sabreu, la responsabilitat dels administradors s'estén a l'administrador de fet (qui exerceix com a tal sense haver estat formalment nomenat -o havent caducat el seu càrrec- o dóna instruccions a l'administrador nomenat oficialment), però cal poder demostrar que ho és.
El Tribunal Suprem entén per administradors de fet els qui, sense tenir formalment el nomenament d'administrador i altres requisits exigibles, exerceixen la funció com si estiguessin legitimats prescindint d'aquestes formalitats.
Exclou d'aquesta definició les persones que actuen regularment per mandat dels administradors o com a gestors d'aquests, ja que la característica de l'administrador de fet no és la realització material de determinades funcions, sinó l'actuació a la condició d'administrador, amb inobservança de les formalitats mínimes que la Llei o els estatuts exigeixen per adquirir aquesta condició.
Tampoc no s'ha de confondre amb la figura dels apoderats. Els apoderats són persones nomenades unilateralment per la societat perquè actuïn en nom seu. Es caracteritzen per ser nomenats mitjançant escriptura pública i durant un determinat període de temps o per a unes determinades actuacions, tot això figurarà al poder, que és revocable en determinades condicions i circumstàncies. Així, no s'ha de confondre i englobar-lo dins de la definició d'administrador de fet, i hi ha una jurisprudència àmplia que els diferencia.
Es pot tractar d'administrador ocult, que dicta les instruccions als administradors de dret de com procedir, o d'un administrador notori, que actua i es reconeix com a tal, però sense donar compliment als procediments per a un nomenament correcte.
L'existència d'aquesta figura no és estranya, ja que de vegades per facilitar i afanyar els tràmits a realitzar se suprimeix el compliment de les normes estatutàries, i la societat queda de conformitat amb l'administrador de fet.
En addició, tot i no tractar-se de veritables administradors de dret, tenen la mateixa responsabilitat, així ho estableix l'article 263.3 de la Llei de societats de capital.
Hi ha múltiples condemnes a administradors, de fet, a responsabilitat solidària amb la mercantil, com si fos administradors de dret. Abundant jurisprudència ha posat els seus esforços a determinar si la responsabilitat solidària assolia aquestes persones o no, atenent les seves funcions i característiques per determinar si es podrien considerar administradors de fet o no. També en cas de demandes per administració lesiva.
En síntesi, encara que de vegades resulti més ràpid i senzill a curt termini, la via del fet no és recomanable deixar de banda la via del dret, ja que la seva inobservança pot comportar problemes a mitjà i llarg termini, sobretot quan sorgeixen discrepàncies entre les diferents persones a qui les uneix un vincle jurídic.
No n'és excepció, és això el nomenament d'administradors a les societats.
Podeu posar-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
Una cordial salutació,
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
