Hi ha situacions habituals a les societats que semblen senzilles fins que es miren des del prisma fiscal. Quan un soci presta serveis a la seva pròpia empresa i aquesta assumeix determinades despeses, la qualificació a l'IRPF pot canviar completament segons petits detalls que convé no passar per alt. No tot allò que cobra un soci de la seva societat tributa igual, ni tot allò que l'empresa paga en nom seu queda fora del radar d'Hisenda. La recent doctrina administrativa ho torna a recordar amb una claredat incòmoda per a qui no hagi afinat bé la seva estructura retributiva. Li ho expliquem…
La Direcció General de Tributs (DGT), a la seva consulta V1796-25, torna a entrar en un terreny conegut, però no sempre ben interpretat: què passa quan un soci, a més d'ostentar un càrrec societari, presta serveis reals i habituals a l'empresa i percep una remuneració.
El cas analitzat és el d'un soci majoritari i administrador únic el càrrec del qual no està retribuït, però que desenvolupa tasques ordinàries per a la societat, cobra per elles i, a més, veu com l'empresa assumeix la quota d'autònom i determinades despeses de desplaçament.
La clau no és tant a l'etiqueta formal, sinó com s'articula la relació econòmica i què s'està pagant realment.
- Naturalesa de les retribucions percebudes pel soci
La DGT parteix duna distinció essencial: una cosa és el càrrec dadministrador i una altra, diferent, el treball efectiu prestat a la societat.
Quan les funcions desenvolupades no coincideixen amb les pròpies de lòrgan dadministració i no es tracta dactivitats professionals en sentit estricte, les quantitats percebudes es qualifiquen com a rendiments del treball, conforme a larticle 17.1 de la Llei de lIRPF.
És igual que no existeixi un contracte laboral clàssic o que el soci cotitzi al RETA. La qualificació no depèn de la Seguretat Social sinó de la naturalesa real de l'ingrés.
- Atenció. Si s'està pagant al soci per tasques operatives habituals (gestió interna, coordinació, funcions tècniques…), convé assumir que Hisenda les tractarà com a rendiments del treball llevat que hi concorrin circumstàncies molt específiques.
- Retencions aplicables a aquestes retribucions
Com que es tracta de rendiments del treball, la societat està obligada a practicar retenció d'acord amb els tipus generals previstos al Reglament de l'IRPF.
Aquí és important no barrejar plans. Els tipus incrementats previstos per a administradors només entren en joc quan el càrrec està retribuït. Si no ho està, no és procedent aplicar ni el 35% ni el 19%, sinó el tipus que resulti del càlcul ordinari.
- Atenció. Aplicar un tipus incorrecte per assimilar automàticament el soci amb un administrador retribuït pot generar regularitzacions innecessàries i sancions evitables.
- Quota d'autònom pagada per la societat
Aquest és un dels punts que generen més dubtes i on la DGT torna a ser clara.
Quan la societat assumeix la quota d'autònom del soci, atorga un benefici econòmic personal. Per tant, aquest import constitueix una retribució en espècie segons l'article 42.1 de la Llei de l'IRPF.
Si, en lloc de pagar-la directament, l'empresa lliura l'import perquè sigui el soci qui l'aboni, la qualificació canvia lleugerament, però l'efecte fiscal no: passa a ser retribució dinerària, igualment subjecta a retenció.
Això sí, aquestes quotes són despesa deduïble per al soci en calcular el seu rendiment net de la feina, amb independència de qui materialitzi el pagament.
Assumir la quota d'autònom «com una despesa més de l'empresa» sense reflectir-ho correctament en nòmina o retencions sol ser un dels focus habituals d'ajustaments en comprovacions.
- Despeses de desplaçament i benzina
Aquí hi ha, probablement, l'aspecte més delicat de tota la consulta.
La normativa distingeix amb precisió entre dietes exemptes i retribucions encobertes, i aquesta frontera depèn de dos elements: l'existència de relació laboral i la manera com es faciliten els mitjans.
Les dietes exemptes només operen quan hi ha relació laboral i es compleixen estrictament els requisits reglamentaris. En cas de socis sense vincle laboral formal, l'exempció no s'aplica automàticament.
Tot i això, no tota despesa genera renda. Si la societat posa directament a disposició els mitjans necessaris -vehicle, allotjament, desplaçaments organitzats- i aquests es fan servir exclusivament per a l'activitat, no hi ha renda per al soci.
Diferent és el cas en què es lliuren imports a tant alçat o es reemborsen despeses sense control efectiu. En aquest escenari, les quantitats passen a considerar-se rendiments dineraris, subjectes a retenció, exactament igual que la resta de la retribució.
Reemborsar benzina «per costum» o sense traçabilitat clara sol convertir una despesa necessària en una renda gravable sense que ningú en sigui conscient fins que arriba la comprovació.
- Una conclusió que convé no simplificar
La doctrina administrativa no introdueix grans novetats, però sí que reforça una idea que convé interioritzar: no és el mateix pagar despeses que retribuir serveis, encara que els diners surtin del mateix compte.
La qualificació correcta de cada concepte –salari, retribució en espècie, despesa necessària– és el que permet complir correctament amb l'IRPF i evitar ajustaments posteriors que sempre arriben en el pitjor moment.
- Atenció. Quan un soci treballa per a la societat, la improvisació fiscal sol sortir cara. Revisar l'estructura retributiva abans que ho faci Hisenda és l'opció més assenyada.
Podeu posar-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
Una cordial salutació,
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
