Conegueu quin és el criteri de la Direcció General de Tributs
Sovint arriben al nostre despatx consultes relacionades amb la tributació dels salaris obtinguts pel teletreball realitzat, des d'Espanya, per a empreses estrangeres.
Una recent consulta vinculant de la Direcció General de Tributs, la V0194/2021, dóna llum sobre aquesta qüestió i conclou que, a efectes fiscals, el treball “en remot” que es realitza des del domicili particular de l'empleat a Espanya s'entén exercit efectivament al nostre país, malgrat que els resultats d'aquesta feina reverteixin i s'explotin per part d'una qüestió.
Aquest criteri es recull al paràgraf 1 dels Comentaris a l'article 15 del Model de Conveni de l'OCDE, que estableix que el treball “en remot” es realitza, a efectes fiscals, al lloc on l'empleat estigui físicament present quan efectua les activitats per les quals es paga aquesta renda. De la mateixa manera, si, com en el cas que s'exposa a la consulta vinculant, l'empleat percep rendes de la feina, d'una banda, per la feina feta al país on està domiciliada l'empresa i, de l'altra, per la feina feta “en remot” a Espanya, es podria diferenciar les dues situacions per conèixer quina jurisdicció té dret a gravar aquestes rendes.
Així, en relació amb el treball “en remot” des d'Espanya, cal distingir si el subjecte passiu és resident fiscal a Espanya oa l'estranger:
- Si al teletreballador se'l considera resident fiscal a Espanya, la seva renda mundial queda gravada al nostre territori, per la qual cosa haurà d'integrar, a la seva Declaració de la Renda, els salaris resultants de la seva feina per a l'empresa estrangera.
- Si, en canvi, se'l considera no resident fiscal a Espanya, la llei de l'impost sobre la renda de no residents indica que estan subjectes els rendiments del treball, quan derivin, directament o indirectament, d'una activitat personal desenvolupada en territori espanyol. D'aquesta manera, el salari percebut pel treball “en remot” des d'Espanya s'hauria de declarar a l'impost sobre la renda de no residents i, en aquest cas, seria objecte d'una doble imposició.
Cal matisar, no obstant, que per sobre de la normativa fiscal interna, se situen els Convenis de doble imposició que Espanya ha signat amb nombrosos països, que poden excepcionar la tributació esmentada si es compleixen determinades condicions i que, en cas contrari, preveuen mesures per evitar la doble imposició.
És per això que recomanem l'estudi del cas concret atenent les circumstàncies particulars concurrents. El nostre despatx ofereix serveis d'assessorament fiscal internacional.
Contacteu-nos, estarem encantats d'atendre'ls.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciat en Dret i Màster en Direcció Fiscal i Financera de l'Empresa per la Universitat de Barcelona, també compta amb el Postgrau en Dret de Noves Tecnologies d'ESADE. És especialista en dret fiscal i mercantil societari.
Abans de la seva incorporació de com a gerent d'Àmbit Assessor el 1999, va treballar com a responsable del departament Fiscal-Contable del bufet Busquets Terradellas.
Durant anys va compaginar el treball amb la docència, com a professor d'Hisenda Pública i Dret Fiscal de la Universitat Oberta de Catalunya.
Últimes entrades de Marc Ivars Iglesias
(veure tot)
Relacionat
