Analitzem els motius pels quals el Tribunal Constitucional declara la nul·litat de la mesura introduïda a través del RDL 12/2012
Què va consistir l'“Amnistia fiscal”?
L'any 2012 els ingressos de l' Agència Tributària estaven enfonsats. Amb el govern pujant l' IRPF i preparant un increment de l'IVA, es va decidir dur a terme una amnistia fiscal per part del Ministeri d'Hisenda l'objectiu de la qual, en un primer moment, era recaptar 2.500 milions d'euros (al voltant del 3% del PIB).
Aquesta amnistia es va legislar a través del Reial decret llei 12/2012 a la seva disposició addicional primera.
El mecanisme principal va ser el de regularitzar la situació tributària d'aquells que tenien béns o drets sense declarar el fisc mitjançant la presentació d'una declaració tributària especial que obligava a aplicar un 10% de gravamen sobre l'import o el valor de l'adquisició dels béns o drets declarats.
Hisenda va recaptar 1.200 milions, menys de la meitat del que havia previst. S'hi van acollir 31.000 contribuents que van regularitzar gairebé 40.000 milions d'euros.
Per què el Tribunal Constitucional ha anul·lat aquesta mesura?
El TC ha declarat a la STC 73/2017 la nul·litat de l'amnistia. La raó que argumenta és l'incompliment d'un dels límits materials que la Constitució imposa als decrets llei. Segons l'art. 86.1 del text constitucional (CE), aquest instrument legislatiu no pot afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I de la Constitució sent així que, dins d'aquest Títol, a l'art. 31.1 CE, es recull el deure de tots els ciutadans de contribuir al sosteniment de les despeses públiques, dacord amb la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis digualtat i progressivitat. Aquests deures, a més, s'han vist afectats amb l'aplicació de l'amnistia, i han afectat de manera directa el mode de repartiment de la càrrega tributària, per tres motius:
- El primer és que va permetre la regularització «a un tipus reduït» que es va establir al 10%, però que finalment va ser del 3% de manera efectiva. Això es va produir en permetre la Direcció de Tributs que no s'hagués de pagar pels béns ja prescrits, per la qual cosa aquests es van regularitzar completament de franc.
- Va eximir els defraudadors del pagament de cap tipus de recàrrecs: ni interessos de demora, ni penalitzacions per frau a Hisenda ni altre tipus de sancions.
- Va convertir en «renda declarada amb caràcter general» tots els béns regularitzats, per la qual cosa els contribuents no van haver de donar cap altra explicació al Fisc.
Aquesta amnistia fiscal va suposar, sota la perspectiva esmentada, una renúncia de l'Estat a la seva obligació de fer efectiu el deure dels ciutadans de sostenir la despesa pública segons la seva capacitat econòmica. Va trencar la igualtat dels espanyols davant del Fisc ja que va col·locar els defraudadors «en una situació més favorable» respecte a la resta de contribuents, arguint motius de pragmatisme pressupostari, i va posar en dubte el principi de progressivitat tributària.
Quins efectes té aquesta sentència?
L'efecte principal que es deriva de la publicació de la STC 73/2017 és la nul·litat de l'amnistia fiscal recollida al RDL 12/2012. Amb això s'impediria la possibilitat de justificar possibles amnisties fiscals futures, simplement sobre la base de l'argument de l'existència d'un dèficit públic alt. Finalment, dir que tots aquells que al seu dia van decidir optar per la declaració tributària especial, no seran objecte d'inspecció ni requeriment ja que el Tribunal va considerar que només així es podia garantir el principi de seguretat jurídica.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
