Procedent del Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer –que és derogat–, s'ha publicat al BOE del 16 de juliol la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l'acomiadament objectiu per faltes d'assistència al treball establert a l'article 52.d) de l'Estatut de 7 2020.
Us informem que procedent del Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer -que és derogat-, s'ha publicat al BOE del 16 de juliol la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l'acomiadament objectiu per faltes d'assistència al treball establert a l'article 5. 17 de juliol del 2020.
La mateixa norma aclareix que l'acomiadament per faltes d'assistència a la feina era una figura que legitimava l'extinció dels contractes de les persones treballadores que s'absentessin dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Tot i que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a efectes d'aplicar l'acomiadament objectiu per faltes d'assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52.d) ET relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d'acomiadament.
Al llarg dels anys, el precepte havia anat incorporant noves inassistències que no admetien comptabilització a l'efecte de l'aplicació de l'acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l'embaràs o la lactància, faltes d'assistència vinculades a la violència de gènere, etc.), fet que suposava, a la pràctica, que l'article quedés reduït de baixa a les faltes a les faltes 20 dies.
El tipus també es va veure afectat per altres modificacions normatives, de manera que durant algun temps (de manera prèvia a la reforma laboral del 2012, a la versió anterior al text refós avui vigent) es va exigir un cert volum d'absentisme global a l'empresa, justificant-se com un criteri d'adequació i proporcionalitat. Des de la supressió d'aquesta circumstància a la reforma esmentada, l'acomiadament per faltes d'assistència s'aplicava únicament en assolir un percentatge.
Per justificar l'eliminació d'aquesta manera d'acomiadament, la Llei fa referència a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d'octubre) i del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). Aquesta última es va referir a un cas en què les absències del treballador es devien a la situació de discapacitat, per la qual cosa l'acomiadament es va considerar desproporcionat i constitutiu de discriminació per aquesta raó (sense possible justificació per raons d'absentisme). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).
Podeu posar-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
Una cordial salutació,
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
