La interpretació de larticle 813 de la LEC.
És sabut que a la pràctica judicial vinculada al procés monitori, una de les qüestions que suscita més problemes el constitueix la determinació de quin és el jutjat competent per conèixer de la reclamació.
Als efectes de centrar la qüestió, convé recordar que l'article 813 de la LEC, regulador de la competència en els processos monitoris, resa literalment el següent:
“Serà exclusivament competent per al procés monitori el Jutjat de Primera Instància del domicili o residència del deutor o, si no són coneguts, el del lloc on el deutor pogués ser trobat a efectes del requeriment de pagament pel Tribunal, llevat que es tracti de la reclamació de deute a què es refereix el número 2n de l'apartat 2 de l'article 8 trobi la finca, a elecció del sol·licitant.”
De la seva lectura sembla desprendre's que s'hi estableix com a exclusivament competents per conèixer del procés monitori els jutjats del domicili del deutor ja que, només per al cas de no conèixer-se'l, s'autoritzaria a acudir de forma subsidiària al lloc on el deutor pogués ser trobat a efectes de requeriment de pagament.
Ara bé, focalitzant la qüestió en aquells supòsits en què el deutor és una persona jurídica, es planteja la qüestió de com es relaciona el redactat de larticle 813 de la Lec amb larticle 51.1 de la mateixa norma, regulador del fur general de les persones jurídiques.
Aquest article és del tenor literal següent:
“Article 51 Fur general de les persones jurídiques i dels ens sense personalitat
1. Llevat que la Llei disposi una altra cosa, les persones jurídiques seran demandades al lloc del seu domicili.
També podran ser demandades al lloc on la situació o relació jurídica a què es refereixi el litigi hagi nascut o hagi de tenir efectes, sempre que en aquest lloc tinguin establiment obert al públic o representant autoritzat per actuar en nom de l'entitat.”
Com és de veure, en aquest article tot i contemplar-se que el domicili serà en primera instància l'element que determini la competència territorial per conèixer de qualsevol reclamació que se substancii davant d'una persona jurídica, no és menys cert que el segon punt de connexió que la norma estableix “ lloc on la situació o relació jurídica a què es refereixi el litigi hagi nascut o hagi de tenir efectes (…) ” podran ser demandades ”) i no de subsidiarietat com a l'article 813.
I precisament sobre aquesta qüestió, és a dir, de la competència territorial en el procés monitori instat davant d'una persona jurídica i de la interacció entre les disposicions contingudes als articles 51.1 i 813 de la Lec, s'ha pronunciat en data recent –el passat 11 de febrer de 2016– el Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem a la Interlocutòria 74 182/2015), resolent una qüestió negativa de competència territorial relativa a un procés monitori dirigit contra una societat mercantil, en què literalment va establir el següent:
“Aquesta peculiar naturalesa jurídica amb què el nostre ordenament jurídic configura el procés monitori, que eludeix la discussió en aquest procediment de qüestions que afectin el fons de la controvèrsia o de la relació jurídica que serveix de base a la petició inicial -ja que si el deutor presentés escrit d'oposició, l'assumpte es resoldrà definitivament en el judici que correspongui (art. 8 ) . diferents aspectes relacionats amb aquest procediment, daplicació preferent a les normes de caràcter general que conté la LEC.
ii) Pel que fa a la competència territorial en el procés monitori, aquesta es fixa de manera imperativa per l'art. 813 LEC. Aquest precepte estableix, en els paràgrafs primer i segon, que «(s) serà exclusivament competent per al procés monitori el Jutjat de Primera Instància del domicili o residència del deutor o, si no són coneguts, el del lloc en què el deutor pogués ser trobat a l'efecte del requeriment de pagament pel Tribunal, llevat que es tracti de la reclamació de 2 812, cas en què també és competent el jutjat del lloc on es trobe la finca, a elecció del sol·licitant.
En tot cas, no són aplicables les normes sobre submissió expressa o tàcita contingudes a la secció 2n del capítol II del Títol II del Llibre I ».
Com a complement del que preveu l'art. 813 LEC, quan el deutor sigui una de les persones jurídiques, l'art. 51.1 LEC disposa amb caràcter general que «(s) llevat que la Llei disposi una altra cosa, les persones jurídiques seran demandades al lloc del seu domicili. També podran ser demandades al lloc on la situació o relació jurídica a què es refereixi el litigi hagi nascut o hagi de tenir efectes, sempre que en aquest lloc tinguin establiment obert al públic o representant autoritzat per actuar en nom de l'entitat» .
Aquesta regla no desvirtua allò pretès amb l'art. 813.1 LEC, que la competència per conèixer del procés monitori es correspongui amb el lloc on es pugui fer el requeriment de pagament.
Ordinàriament serà el domicili del deutor, però, en el cas duna persona jurídica, pot ser a lestabliment on desenvolupi la seva activitat, sempre que aquesta activitat hagi generat el crèdit objecte de reclamació.
(…) Però, en atenció al procediment que es pretén promoure, la competència s'ha d'atribuir al jutjat del domicili o residència del deutor, sense perjudici que s'hagi de tenir en compte que, en tractar-se la demandada d'una persona jurídica, també podrà ser demandada al lloc on la relació o situació jurídica a què es refereix el litigi hagués nascut o hagués de tenir efectes autoritzats, sempre que en aquest cas tingui establiment.”
En conseqüència, de la interpretació que el Tribunal Suprem efectua respecte a l'abast de l'article 813 de la LEC, es conclou que els dos punts de connexió atributius de competència territorial en els processos monitoris –el domicili del deutor i el lloc en què el deutor pugui ser trobat als efectes de requeriment de pagament–, quan es tracta d'una persona jurídica, no es relacionen en un comporta el que disposa l'article 51.1 de la LEC.
Al capdavall, i com sosté el TS, d'acord amb l'article 813 de la LEC, la competència per conèixer del procés monitori serà la del lloc on es pugui verificar el requeriment de pagament, que ordinàriament serà el domicili del deutor, però que en el cas de persones jurídiques podrà ser també el lloc on la relació jurídica litigiosa hagués nascut, sempre que, al seu torn, en aquest lloc actuar en nom seu.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Empresarial per la mateixa universitat, va treballar al despatx Alonso-Cuevillas Advocats i més tard es va incorporar al departament Processal Civil i Mercantil del despatx Bufete Bueno Bartrina. A continuació va entrar a l'equip de l'estudi Casamitjana-Cuyas-Morales, i després va continuar la seva carrera laboral al Bufete Herrera Advocats, al departament Mercantil i de Litigació. El novembre del 2015 es va incorporar, en qualitat de soci professional, a Àmbit Jurídic i Econòmic, SLP, per responsabilitzar-se de l'àrea Mercantil i Concursal.
Últimes entrades d'Andreu Pujol i Camps
(veure tot)
Relacionat
