
Analitzem les possibilitats d‟aquests pactes, així com els límits a tenir en compte en la implantació d‟aquests acords per dotar l‟empresa de garanties recíproques en la relació amb els treballadors.
Pel que fa a l'assumpte que detallem, cal tenir en compte el que estableix la normativa al respecte, en concret, l' Estatut dels Treballadors, que regula a l'article 21 els pactes de no concurrència i de la plena dedicació laboral.
El literal de l'article estableix els termes en què es pot subscriure voluntàriament els pactes esmentats, que es poden fer, tant en el moment inicial de la signatura del contracte de treball com a posterior, i per als quals sempre s'exigeix per part de l'empresa una compensació econòmica expressa, com a contrapartida a la dedicació exclusiva del treballador i de no poder dedicar-se a cap altra activitat fins i tot una vegada extingida.
La jurisprudència relacionada amb aquesta matèria estableix que en l'àmbit de la competència deslleial hi ha diversos comportaments del treballador que seran notes fonamentals per apreciar-se que la seva conducta està inclosa en un supòsit de competència deslleial, com poden ser:
- Existència per part del treballador duna activitat econòmica en satisfacció del seu propi interès i en competència amb la de lempresa per desenvolupar-se ambdues dins del mateix àmbit mercantil.
- Utilització de l'experiència i el perfeccionament professional adquirits a l'empresa en benefici propi.
- Utilització influeixi en desmereixement o perjudici per als interessos de la dita empresa.
- Realització de feines de la mateixa activitat en una altra empresa fora d'hores de treball o en període de vacances.
Tots aquests supòsits, entre d'altres, són exemples de competència deslleial, encara que la majoria admet matisos depenent del cas, i cal la necessitat que hi hagi una prova concloent per poder defensar la procedència per concurrència o competència deslleial.
Finalment, dos aspectes a tenir en compte sobre la matèria és la possibilitat per part del treballador de rescissió d'aquest tipus de pactes, i la situació d'incompliment per part del treballador, en què serà exigible el reintegrament a l'empresari de les quantitats percebudes indegudament.
Conclusió:
En el nostre ordenament jurídic, i més específicament a l'Estatut dels Treballadors, hi ha la possibilitat de la realització dels pactes de plena dedicació i de competència deslleial, de naturalesa voluntària per al treballador i acordant una compensació econòmica adequada als termes fixats a la redacció del pacte. La redacció precisa dels pactes esmentats i la capacitat de la part per provar els fets seran els dos factors més determinants perquè aquests siguin eficaços.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Diplomada en Relacions Laborals per la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació en aquesta matèria amb diversos cursos d'especialització com a tècnic laboral i de prevenció de riscos laborals.
Va iniciar la seva trajectòria professional a Valeo SL com a auxiliar administrativa. Tot i això, íntegrament la seva carrera professional l'ha dedicat al món de l'assessoria d'empreses.
El 2001 es va incorporar a Àmbit Assessor com a consultora laboral.
Últimes entrades de Sonia Rodríguez Bueno
(veure tot)
Relacionat