Sentències recents del Tribunal Suprem declaren que l'estimació del valor real per referència al valor cadastral multiplicades per coeficients correctors no resulta idònia
En els darrers anys, sobretot en els situats més a prop de l'epicentre de la crisi immobiliària, al moment de liquidar aquells impostos en què la base imposable ve determinada pel valor real de béns immobles (assenyaladament l'impost de transmissions patrimonials, així com el de successions i donacions), es va posar de manifest una greu discordança entre el valor real. referència a valors cadastrals multiplicats per índexs o coeficients.
Així, en poques ocasions el valor real declarat pel contribuent, vinculat a un valor de mercat dels immobles que havia patit una forta correcció en els preus, era inferior al valor real que estimava l'Administració amb fonament a aquesta metodologia establerta a l'article 57.1 b) de la Llei General Tributària.
Davant d'aquesta situació, al contribuent només li cabien dues opcions, o mantenir a la liquidació tributària el valor real i liquidar l'impost prenent aquest import com la base imposable i arriscar-se que l'Administració procedeixi a revisar la seva liquidació (amb les conseqüències conseqüències que això pot comportar) o, sotmetre's al criteri general de l'Administració i liquidar les conseqüències a partir de Administració, encara que això suposés una flagrant injustícia.
Doncs bé, el camí emprès per alguns contribuents en el sentit de no sotmetre's als criteris de l'Administració ha arribat a la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, que mitjançant el dictat de quatre sentències en data recent, ha fixat doctrina respecte a aquesta qüestió establint que el mètode de comprovació del valor real d'immobles, als efectes del càlcul de l'impost sobre transmissió. multiplicar el valor cadastral per un coeficient, no és idoni ni adequat, llevat que es complementi amb una comprovació directa per part de lAdministració de limmoble concret sotmès a valoració.
La doctrina del Tribunal Suprem estableix literalment el següent:
“1) El mètode de comprovació consistent en l'estimació per referència a valors cadastrals, multiplicats per índexs o coeficients ( article 57.1.b) LGT ) no és idoni, per la seva generalitat i manca de relació amb el bé concret de l'estimació del qual es tracta, per a la valoració de béns immobles en aquells impostos en què la base imposada tal la activitat estrictament comprovadora directament relacionada amb l'immoble singular que se sotmeti a avaluo.
2) L'aplicació del mètode de comprovació establert a l'article 57.1.b) LGT no dota l'Administració d'una presumpció reforçada de veracitat i encert dels valors inclosos als coeficients, figurin en disposicions generals o no.
3) L'aplicació d'aquest mètode per rectificar el valor declarat pel contribuent exigeix que l'Administració expressi motivadament les raons per les quals, segons ell, aquest valor declarat no es correspon amb el valor real, sinóque n'hi ha prou per justificar l'inici de la comprovació la mera discordança amb els valors o coeficients generals publicats pels quals es multiplica el valor cadastral.
4) L'interessat no està legalment obligat a acreditar que el valor que figura a la declaració o autoliquidació de l'impost coincideix amb el valor real, i l'Administració ha de provar aquesta manca de coincidència.”
En conseqüència, el Tribunal Suprem diu que:
- Incumbeix a l'Administració l'acreditació que el valor declarat pel contribuent no coincideix amb el valor real, i aquesta acreditació no es pot limitar en la mera afirmació que aquest no coincideix amb els valors o coeficients publicats (que no estan dotats de presumpció de veracitat), ja que aquests per la seva generalitat i manca de relació amb el bé concret no resulten idò.
- Exigeix, doncs, a l'Administració un esforç probatori adreçat a motivar suficientment la consideració que el valor declarat no coincideix amb el valor real.
La doctrina fixada pel Tribunal Suprem resulta de gran importància, i pot tenir incidència directa en aquells supòsits en què el contribuent no es va sotmetre als criteris de l'Administració i actualment la liquidació practicada es troba encara en discussió (en seu administrativa o jurisdiccional).
En els supòsits en què actualment s'hagi de practicar una liquidació tributària on la base imposable la constitueixi un bé immoble, caldrà tenir molt present aquesta doctrina, si bé caldrà analitzar cas per cas quina és l'opció més recomanable per al contribuent.
Si necessiteu la nostra ajuda per obtenir més informació o teniu qualsevol dubte al respecte, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del nostre correu electrònic ambit@ambitassessor o bé, a les nostres oficines.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Empresarial per la mateixa universitat, va treballar al despatx Alonso-Cuevillas Advocats i més tard es va incorporar al departament Processal Civil i Mercantil del despatx Bufete Bueno Bartrina. A continuació va entrar a l'equip de l'estudi Casamitjana-Cuyas-Morales, i després va continuar la seva carrera laboral al Bufete Herrera Advocats, al departament Mercantil i de Litigació. El novembre del 2015 es va incorporar, en qualitat de soci professional, a Àmbit Jurídic i Econòmic, SLP, per responsabilitzar-se de l'àrea Mercantil i Concursal.
Últimes entrades d'Andreu Pujol i Camps
(veure tot)
Relacionat
