Entrada en vigor de l'article 348 bis de la Llei de societats de capital.
Des de l'1 de gener de 2017 passat, es troba en vigor l'article 348 bis de la Llei de Societats de Capital (LSC), el qual, malgrat haver entrat inicialment en vigor el mes d'octubre del 2011, ha estat en suspens des del 24 de juny del 2012 fins al 31 de desembre del 2016.
Aquest article ve a afegir una causa legal de separació de les societats de capital a les ja previstes als articles 346 i 347 de la LSC (legals i estatutàries), en virtut de la qual els socis i/o accionistes de les mateixes podran exercir el dret de separació quan la Junta General no acordi la distribució com a dividend de, almenys, un exercici. anterior, que siguin legalment repartibles.
Perquè aquest dret sigui susceptible de ser exercitat, l'article 348 bis de la LSC fixa, a més, els requisits següents:
- • Aquest dret únicament neix a partir del cinquè exercici a comptar de la inscripció de la societat al Registre Mercantil.
- • El soci que invoqui aquest dret haurà prèviament haver votat a favor de la distribució dels beneficis socials a la Junta General convocada per aprovar el resultat.
- • El dret únicament fa referència al repartiment de beneficis derivats de l'activitat ordinària de la companyia, excloent-ne els obtinguts d'activitats o operacions extraordinàries.
- • El termini per a lexercici del dret es limita a 1 mes des de la data de celebració de la Junta General.
- • Aquest dret no és aplicable a les societats cotitzades.
Si hi concorren els elements ressenyats i s'exercita en termini el dret de separació pel soci, la societat estarà en l'obligació d'adquirir la participació del soci. El preu de compra serà el valor raonable de les participacions socials o accions, sobre el qual hauran d'assolir un acord les parts, i en defecte del qual, el valor raonable l'estableix un expert independent designat pel Registre Mercantil del domicili de la societat a sol·licitud de la mateixa societat o del soci titular de les participacions o accions a valorar.
La raó de ser d'aquesta norma es troba en la relació desigual de forces que es produeix en el si de les societats de capital no cotitzades entre les majories i les minories i que moltes vegades es tradueix en l'exercici opressiu del control de les mateixes per part de les majories. Aquesta opressió, en molts casos es materialitza en la decisió de la Junta General de destinar els beneficis obtinguts a la dotació de reserves, en detriment del repartiment de dividends, atès que en molts d'aquests supòsits els qui integren la majoria ja obtenen quantiosos ingressos de la societat a través de la seva remuneració com a administradors o directius, o per altres vies indirectes.
Ara bé, malgrat que la protecció dels socis minoritaris constitueix una qüestió mereixedora de l'atenció del legislador, resulta qüestionable que el mecanisme articulat sigui l'apropiat, ja que aquest s'erigeix en un instrument molt poderós que pot abocar la societat a la compra de les participacions o accions del soci oa la reducció del capital social, amb el risc patrimonial.
Davant d'aquesta tessitura, i més enllà de l'òbvia possibilitat de repartir en forma de dividends com a mínim un terç dels beneficis socials, una possible via per fitar el risc que el mecanisme de la separació comporta la constitueixen els pactes de socis, mecanisme mitjançant el qual es podria disciplinar aquesta matèria, si bé, com és sabut, la seva regulació per aquesta via ens podria remetre a la via.
També us pot interessar els següents articles:
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Empresarial per la mateixa universitat, va treballar al despatx Alonso-Cuevillas Advocats i més tard es va incorporar al departament Processal Civil i Mercantil del despatx Bufete Bueno Bartrina. A continuació va entrar a l'equip de l'estudi Casamitjana-Cuyas-Morales, i després va continuar la seva carrera laboral al Bufete Herrera Advocats, al departament Mercantil i de Litigació. El novembre del 2015 es va incorporar, en qualitat de soci professional, a Àmbit Jurídic i Econòmic, SLP, per responsabilitzar-se de l'àrea Mercantil i Concursal.
Últimes entrades d'Andreu Pujol i Camps
(veure tot)
Relacionat
