La Reforma “Electrònica de la LEC”

Analitzem les novetats de la Llei 42/2015 de reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil.

El 7 d'octubre passat va entrar en vigor la Llei 42/2015, de 5 d'octubre, de reforma de la Llei 1/2000 de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, la principal novetat de la qual seria preveure la tan anhelada desaparició del paper a l'Administració de Justícia, donant pas a la comunicació electrònica com a forma habitual d'actuar en aquesta Administració.

Per això, el dia 1 de gener del 2016, tots els professionals de la justícia, òrgans judicials i fiscalies, estaran obligats a emprar sistemes telemàtics i electrònics per a la presentació d'escrits i documents i la realització d'actes de comunicació processal. Això suposarà que els jutges podran utilitzar dades de correu electrònic i de número de telèfon per localitzar els demandats, amb els consegüents avantatges que això suposarà a efectes procedimentals. Així mateix, es podrà informar per SMS al telèfon mòbil de la persona interessada que se li ha de practicar una notificació, i els actes de comunicació es podran fer a l'adreça electrònica habilitada pel destinatari.

No obstant aquestes previsions, aquelles relatives a l'arxiu electrònic d'apoderaments apud acta ia l'ús pels interessats que no siguin professionals de la justícia dels sistemes telemàtics existents a l'Administració de Justícia per a la presentació d'escrits i documents i la realització d'actes de comunicació processal en els termes indicats anteriorment, entraran en vigor l'1 de gener de 2017.

Esperem que el Projecte, per al qual Justícia té previst destinar 47,6 milions d'euros durant aquest any amb càrrec al seu pressupost, no quedi en paper mullat (mai millor dit) i que els professionals del dret no tinguem a veure ajornada la seva implantació per falta de mitjans. Només el temps dirà.

Una altra novetat important de la reforma, seria la modificació de la regulació del judici verbal introduint la figura de la contestació escrita de la demanda en el termini de 10 dies (la meitat que per al judici ordinari), per la qual cosa l'actor-demandant compareixerà a judici coneixent per endavant els motius d'oposició del garantit per a la reforma de les reformes a la tutela judicial efectiva, i que són fruit de l'aplicació pràctica de la Llei d'Enjudiciament Civil i que eren demandades pels diferents operadors jurídics.

També s'aclareix i finalment s'introdueix la possibilitat d'acordar un tràmit de conclusions (fins ara hi havia tribunals que ho acordaven i d'altres que no, provocant inseguretat jurídica sobre això), i s'estableix un nou règim de recursos, molt més garantista, contra decisions que admetin o deneguin la pràctica de proves. Finalment, les parts podran demanar als seus escrits de demanda que es resolgui el plet sense necessitat de celebrar la vista, per la qual cosa les actuacions es podran donar per conclusos si el tribunal accepta la sol·licitud.

Un altre aspecte important de la Llei, és que dóna compliment a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 14 de juny de 2012, en l'assumpte Banc Espanyol de Crèdit, C-618/10, on, després de l'examen de la regulació del procés monitori a Espanya, en relació amb la Directiva 93/13/59 del Consell, clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, va declarar que la normativa espanyola no és d'acord amb el dret de la Unió Europea en matèria de protecció dels consumidors, en la mesura que «no permet que el jutge que coneix d'una demanda en un procés monitori, encara que disposi dels elements de fet i de dret necessaris a cap mena d'ofici —in limine sobre interessos de demora continguda en un contracte subscrit entre un professional i un consumidor, quan aquest últim no hagi formulat oposició».

Per aquesta raó s'introdueix a l'article 815 de la Llei d'Enjudiciament Civil, en un nou apartat 4, un tràmit que permetrà al jutge, prèviament que el secretari judicial acordi realitzar el requeriment, controlar l'eventual existència de clàusules abusives en els contractes en què es basen els procediments monitoris que es dirigeixin a la seva citació, contra consumidors ambdues parts, resoldre allò procedent, com exigeix la normativa europea.

Finalment, aquesta reforma també serveix per dur a terme una primera actualització del règim de la prescripció que conté el Codi Civil, qüestió d'una gran importància en la vida jurídica i econòmica dels ciutadans. A partir dels treballs de la Comissió General de Codificació, s'escurça el termini general de les accions personals de l'article 1964 i s'estableix un termini general de cinc anys. A més, es modifica l'article 1973 del Codi civil sobre el règim d'interrupció de la prescripció, amb la finalitat que les reclamacions extrajudicials successives puguin demorar el termini legal de prescripció. Amb això s'obté un equilibri entre els interessos del creditor en la conservació de la pretensió i la necessitat d'assegurar un termini màxim. La disposició transitòria relativa a aquesta matèria permet l'aplicació a les accions personals nascudes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, d'un règim també més equilibrat, i té efecte el nou termini de cinc anys.

Olga García
Àrea Civil-Penal