El Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat a l'ocupació i la transformació del mercat de treball és la norma a què comunament ens referim com a “La Reforma Laboral” la finalitat i objectiu governamental de la qual se centra en la mitigació de la desigualtat i precarietat en l'ocupació.
Un dels principals propòsits de la norma anteriorment esmentada passa per pretendre simplificar els contractes de treball, modificant així la normativa en matèria de contractació temporal, mentre es modifiquen la tipologia i les característiques dels contractes de treball existents fins ara. En aquest article, ens centrarem a analitzar els contractes de durada determinada, que han estat objecte dels principals canvis i modificacions d'aquesta nova normativa legal.
Fins ara, la contractació temporal se circumscrivia en tres grans supòsits tradicionals: el contracte de durada determinada per interinitat per a substitució de persones amb reserva del lloc de treball, el contracte eventual per circumstàncies de la producció i el contracte dobra i servei, desapareixent aquest últim amb lentrada en vigor del Reial decret 32/2021, de 28 de desembre. Per tant, el contracte d'obra i servei, notòriament utilitzat per les empreses, deixa de ser una alternativa per a aquestes empreses.
El contracte eventual per circumstàncies de la producció, tot i que es manté vigent en el nostre ordenament jurídic, ha patit importants modificacions en tant que la indicada tipologia es divideix alhora en dos subgrups:
- Contracte eventual per circumstàncies de la producció previsibles: previst per a atendre situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i delimitada, preveient-se expressament una durada màxima de 90 dies dins de l'any natural, independentment de les persones treballadores que siguin necessàries per atendre les concretes situacions, sent que els indicats 90 dies no podran ser utilitzats de manera contínua.
- Contracte eventual per circumstàncies de la producció imprevisibles: previst per quan es produeixi un increment ocasional i imprevisible i les oscil·lacions que, tot i tractar-se de l'activitat normal de l'empresa, generen un desajust temporal entre l'ocupació estable disponible. La durada màxima d'aquest tipus de contracte és de 6 mesos, ampliable a un any si així ve determinat al Conveni Col·lectiu d'àmbit sectorial.
Es manté el requisit legal d' especificar amb precisió al contracte la causa habilitant de la contractació temporal, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la seva connexió amb la durada prevista als efectes que concorri justificada la causa de temporalitat.
Finalment, no hi ha dubte, que aquesta regulació legal recent donarà lloc a nombrosos pronunciaments judicials, sobretot centrats a dilucidar les causes que s'han de considerar com a circumstàncies de la producció previsibles i imprevisibles, que és una de les principals novetats legislatives que introdueix el Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre.
Podeu posar-vos en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.
Una cordial salutació,
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster d'especialista en Dret del Treball i Seguretat Social a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a passant mentre estudiava i, posteriorment, es va integrar al Bufete Navarro com a advocada laboralista prestant assessorament a empreses d'àmbit nacional en matèria jurídic laboral, així com representant-les davant dels Jutjats Socials, Inspecció de Treball, Conciliacions, etc. Al febrer de 2017, s'integra a Àmbit Jurídic i Econòmic com a sòcia professional després d'una dilatada experiència com a advocada laboralista.
Últimes entrades de Laura Rodríguez Nuñez
(veure tot)
Relacionat
