Modificacions en el tràmit d'oposició del judici monitori

L'exigència de motivació a l'escrit d'oposició.

Entre les novetats que la Llei 42/2015 de 5 d'octubre, de Reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil (d'ara endavant LEC), ha introduït en aquesta última (vegeu altres novetats aquí) ens centrarem en la modificació que ha patit l' article 815 d'altres oposició a la petició inicial de judici monitori.

Des de l'entrada en vigor de la LEC, en aquest article i per al cas que el deutor pretengués oposar-se al requeriment de pagament efectuat, es disposava el següent:

1. Si els documents aportats amb la petició són dels que preveu l'apartat 2 de l'article 812 o constitueixen un principi de prova del dret del peticionari, confirmat pel que s'exposi en aquella, el secretari judicial ha de requerir el deutor perquè, en el termini de vint dies, pagui al peticionari, acreditant-lo davant el tribunal, o ho comparteixi davant el tribunal, o ho comparegui. les raons per les quals, segons el seu parer, no deu, en tot o en part, la quantitat reclamada. En cas contrari, donarà compte al jutge perquè resolgui el que correspongui sobre l'admissió a tràmit de la petició inicial.

En definitiva, si el deutor pretenia oposar-se a la petició del demandant, amb una al·legació succinta de les seves raons, ja complia amb allò exigit.

Aquesta exigència de mínims (que s'explica per la pròpia naturalesa simplificada i àgil de la qual es pretenia dotar el judici monitori), en la pràctica va esdevenir en l'ús generalitzat de la mera negació de l'existència de deute, sota lacòniques fórmules del tipus “ no es deu cap quantitat ” o l'encara més orfe d'arguments “ sustentarien la negativa oposada i encara menys l'aportació de qualsevol documentació que pogués acreditar aquesta postura.

Tot i que la formulació d'escrit d'oposició comporta l'automàtic arxiu del procediment monitori i, en funció de la quantia de la reclamació, la conversió del mateix en un judici verbal, aquesta pràctica podia col·locar el creditor en una situació d'indefensió, en haver d'anar a la vista del judici verbal sense conèixer cap de les raons per les quals el deutor jutjava deutor reservar un elenc d'arguments per ser revelats per primera vegada en aquest moment.

Aquesta problemàtica va suscitar de seguida l'atenció dels tribunals, que en algunes ocasions, davant d'oposicions merament formals, exigien al deutor que exposés i especifiqués els arguments en què fundava la seva negació de la petició entaulada, si bé aquesta postura no era unànime i, de vegades, exigia que fos el mateix creditor qui hagués de fer veure el jutge d'oposició.

Doncs bé, com hem apuntat, el nou redactat de l'article 815 de la LEC que des del dia 7 d'octubre del 2015 es troba en vigor, ha vingut a posar fi a aquests usos que la pràctica havia generat, substituint l'expressió “al·legue succintament” per “al·legue de forma fundada i motivada”. En conseqüència, l'escrit d'oposició haurà de ser un escrit fonamentat en què s'exposin motivadament els elements justificatius de l'oposició.

Així, el nou redactat de l'article 815 de la LECresa literalment el següent:

1. Si els documents aportats amb la petició són dels previstos a l'apartat 2 de l'article 812 o constitueixen un principi de prova del dret del peticionari, confirmat pel que s'exposi en aquella, el secretari judicial requerirà el deutor perquè, en el termini de vint dies, pagui al peticionari, acreditant-lo davant el tribunal i comparegui,. En cas contrari, donarà compte al jutge perquè resolgui el que correspongui sobre l'admissió a tràmit de la petició inicial.

Entenem que el nou redactat tanca la porta definitivament a la possibilitat de fer servir en l'escrit d'oposició fórmules de negació de l'existència del deute de caràcter merament formal, no dotats de contingut material, equiparant-se substancialment l'escrit d'oposició al de qualsevol escrit de contestació a la demanda.

Andreu Pujol Camps
Àrea Mercantil

Àmbit Assessor