Resum Sentència del Tribunal Suprem de 11 d'abril de 2018.
Una de les qüestions que suscita dubtes sobre l'exigibilitat de la responsabilitat dels administradors socials per deutes socials per no haver procedit a dissoldre i liquidar la companyia quan estava incursa en causa de desbalança (article 367 de la Llei de societats de capital), el constitueix la circumstància que el creditor social que insta la responsabilitat dels administradors, fos ple. És a dir, que l'operació comercial de què es va derivar l'impagament reclamat als administradors, hagués estat concertada pel creditor sabent que la deutora es trobava en situació de desbalança o insolvència.
Sobre un supòsit com l'apuntat s'ha pronunciat recentment el Tribunal Suprem a Sentència dictada el passat 11 d'abril del 2018. En el suposat enjudiciat es donava la circumstància que el creditor que va instar la reclamació contra els administradors de la deutora (que es trobava en causa legal de dissolució, i malgrat això, els seus administradors socials no van complir el seu deure de dissoldre i liquidar la companyia o reposar els fons propis de la mateixa) era perfecte coneixedor de la greus dificultats econòmiques administradors demandats.
En primera instància la demanda va ser estimada i declarada la responsabilitat dels administradors de la deutora, però una vegada substanciada l'apel·lació, l'Audiència Provincial de Saragossa va estimar el recurs i va revocar la dictada prèviament. Aquest òrgan va fundar la seva decisió d'eximir de responsabilitat els administradors de la deutora, no per entendre que la seva actuació no hagués estat contrària a allò exigit per l'article 363 i següents de la LSC, sinó perquè va estimar que l'actuació del creditor constituïa un exercici abusiu del seu dret i per tant contrari a la bona fe, ja que al temps de contractar i sorgir el crèdit sabedor que la deutora tenia fons propis negatius, travessava per dificultats notòries en el compliment de les seves obligacions i pel fet que un dels administradors socials de la demandada era amic i cosí d'un de la demandant.
Un cop plantejada la qüestió en cassació davant del Tribunal Suprem, aquest va casar la sentència de l'Audiència Provincial de Saragossa i va confirmar la dictada en primera instància.
El fonament sobre el qual pivota la decisió del Tribunal Suprem el constitueix la consideració que “el mer coneixement de la situació de crisi econòmica o d'insolvència de la societat per part del creditor en el moment de generar-se el seu crèdit no el priva de legitimació per exercitar l'acció de responsabilitat. solidari del seu pagament per no haver promogut la dissolució, si és que hi concorria causa legal”. Alhora, i invocant la línia jurisprudencial del mateix Tribunal Suprem respecte a aquesta qüestió, afegeix que el coneixement de la insolvència o desbalança, per si mateix, no constitueix element suficient per considerar que la pretensió perseguida (la declaració de responsabilitat dels administradors) és contrària a la bona fe, sinó que perquè pugui donar-se aquesta excepció han de concórrer en el cas. Així, literalment disposa: “Aquestes circumstàncies van lligades al fet que el creditor demandant en concedir crèdit a la societat gaudia no només d'una situació de coneixement, sinó sobretot, de control de la societat deutora que posava en evidència el risc que assumia de la insolvència d'aquesta. insolvència del deutor, que és el que passa en aquest cas, segons els fets acreditats, no és suficient”.
Per tant, en la sentència comentada el Tribunal Suprem reitera la seva jurisprudència prèvia en el sentit que el coneixement de la situació de crisi econòmica greu de la deutora no és element suficient per excepcionar la pretensió de condemna dels administradors socials de la deutora, sent exigible perquè aquesta pretensió pugui ser considerada com a contrària a la bona fe que existeixi actora i la demandada o entre els administradors de la demandant i la demandada.
Si voleu més informació estarem encantats de proporcionar-la.
Andreu Pujol
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Empresarial per la mateixa universitat, va treballar al despatx Alonso-Cuevillas Advocats i més tard es va incorporar al departament Processal Civil i Mercantil del despatx Bufete Bueno Bartrina. A continuació va entrar a l'equip de l'estudi Casamitjana-Cuyas-Morales, i després va continuar la seva carrera laboral al Bufete Herrera Advocats, al departament Mercantil i de Litigació. El novembre del 2015 es va incorporar, en qualitat de soci professional, a Àmbit Jurídic i Econòmic, SLP, per responsabilitzar-se de l'àrea Mercantil i Concursal.
Últimes entrades d'Andreu Pujol i Camps
(veure tot)
Relacionat
