Abast del que disposa l'article 160 f) de la Llei de societats de capital
La Resolució (en endavant, la Resolució) dictada per la Direcció General dels Registres i del Notariat (en endavant, DGRN) en data 29 de novembre de 2017, s'ocupa d'un supòsit en què una societat mercantil que es trobava en fase de liquidació, va procedir a alienar una sèrie de finques de la seva titularitat a un tercermitjançant el valor de l'immoble si supera el 25% del valor patrimonial dels actius socials, és la veritat que es transmet en compliment de l'obligació de liquidar el 100% dels actius socials esmentats, que en fase de liquidació ja no tenen, per definició, la condició d'essencials per a la continuïtat de l'activitat, per la qual cosa no cal l'autorització de la Junta General a l'article 1.0.
Presentada a inscripció la referida escriptura, el Registrador de la Propietat va denegar-la per entendre que, tractant-se d'un actiu essencial als efectes del que preveu l'article 160 f) de la Llei de Societats de Capital (en endavant LSC), la Junta General de la companyia va haver d'haver autoritzat expressament aquesta transmissió.
Arran de la situació plantejada, a la Resolució, la DGRN es pronuncia sobre la necessitat o no d'autorització expressa de la Junta General per transmetre actius essencials quan la societat transmitent estigui en fase de liquidació, però també sobre l'abast del que disposa l'article 160 f) de la LSC.
Respecte a la primera qüestió, la DGRN estima el recurs plantejat per la societat transmitent dels immobles, ja que malgrat que les finques transmeses constituïen actius essencials de la companyia (reconegut per aquesta en l'escriptura pública de transmissió), una vegada la companyia es troba en liquidació, l'únic objecte de la mateixa es redueix a la venda dels seus actius per a satisfer entre els seus socis, la venda dels actius socials és una obligació ineludible per als liquidadors. En aquest sentit la Resolució declaracom s'ha exposat anteriorment, l'article 160.f) sotmet a la competència de la junta general els actes d'alienació d'actius essencials perquè poden tenir efectes similars a les modificacions estructurals o equivalents al de la liquidació de la societat o, perquè es considera que excedeix de l'administració ordinària de la societat. realització del nou objecte social liquidatori És la norma legal la que, amb l'obertura de la liquidació, no només faculta sinó que imposa a l'òrgan d'administració l'alienació dels béns per pagar als creditors i repartir l'actiu social entre els socis (vid. l'article 387 de la Llei de societats de capital, sense que constitueixi cap article 3).
Pel que fa a la segona qüestió, per a una millor comprensió de la qüestió, és rellevant reproduir la literalitat de l'article 160 f) de la LSC, que resa textualment:
“És competència de la junta general deliberar i acordar sobre els assumptes següents:
- f) L'adquisició, l'alienació o l'aportació a una altra societat d'actius essencials. Es presumeix el caràcter essencial de l'actiu quan l'import de l'operació superi el vint-i-cinc per cent del valor dels actius que figurin a l'últim balanç aprovat.”
Doncs bé, respecte d'aquest, la DGRN apunta al fet que la norma es refereixi a un concepte jurídic indeterminat com a “actius essencials” comporta problemes d'interpretació, si bé ja adverteix que aquesta interpretació no pot anar en contra de la ràtio legis de la norma (evitar l'execució d'operacions societàries amb efectes similars a les modificacions estructurals i estatuts) existir en el tràfic jurídic (exigint per exemple un pronunciament exprés de la junta general en tot cas, tenint en compte la possibilitat que el bé transmès sigui un actiu essencial), ja que això, entre altres conseqüències, podria comportar una invasió, per part de la junta general, de les competències que són pròpies de l'òrgan d'administració.
Com a via per eventualment dissipar aquesta incertesa conceptual, la DGRN considera que, en el moment d'atorgar-se l'escriptura pública on es transmeti algun actiu sobre el qual pugui arribar a haver dubtes sobre el seu caràcter essencial, però que segons el parer de la companyia implicada el bé no tingui aquest caràcter, pot resultar convenient “ l'exigència d'una certificació de l'òrgan social o manifestació en joc la presumpció legal establerta per la norma (per no superar el 25% del valor dels actius que figurin a l'últim balanç aprovat) o, de superar-ho, sobre el caràcter no essencial d'aquests actius ”, tot i que, tractant-se d'una mera recomanació dirigida a l'evitació de problemes en la inscripció de la mateixa documentat no és essencial, si bé amb la manifestació continguda en l'escriptura sobre el caràcter no essencial d'aquest actiu es millora la posició de la contrapart quant al seu deure de diligència i valoració de la culpa greu. objecte social que sigui notòriament imprescindible per al desenvolupament del mateix) o quan resulti dels elements de què disposa en qualificar (cas que del propi títol o dels seients resulti la contravenció de la norma per aplicació de la presumpció legal)” .
En definitiva, quan es procedeixi a la transmissió d'un bé que pugui arribar a suscitar dubtes sobre la seva possible inclusió dins la categoria d'actius essencials, pot resultar recomanable procedir en el sentit apuntat per la DGRN, és a dir, aportant certificació de l'òrgan d'administració o efectuant manifestació per aquest, que l'actiu objecte de transmissió no supera el 2 superar-ho, que aquest no constitueix actiu essencial als efectes de l'article 160 f) de la LSC, si bé, com apunta la pròpia DGRN, aquesta declaració no vincularà el Registrador.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Empresarial per la mateixa universitat, va treballar al despatx Alonso-Cuevillas Advocats i més tard es va incorporar al departament Processal Civil i Mercantil del despatx Bufete Bueno Bartrina. A continuació va entrar a l'equip de l'estudi Casamitjana-Cuyas-Morales, i després va continuar la seva carrera laboral al Bufete Herrera Advocats, al departament Mercantil i de Litigació. El novembre del 2015 es va incorporar, en qualitat de soci professional, a Àmbit Jurídic i Econòmic, SLP, per responsabilitzar-se de l'àrea Mercantil i Concursal.
Últimes entrades d'Andreu Pujol i Camps
(veure tot)
Relacionat
