Quan ens referim a un acomiadament declarat procedent i/o improcedent, no és un tipus d'acomiadament en si mateix, sinó una declaració processal de l'extinció de la relació laboral per voluntat unilateral de l'empresari ajustada o no a les previsions legals establertes.
Tipus d'acomiadament individuals: acomiadament disciplinari i extinció del contracte per causes objectives
L'Estatut dels Treballadors preveu, bàsicament, dues maneres d'extingir la relació laboral per voluntat unilateral de l'empresari respecte dels treballadors individualment: l'acomiadament disciplinari (art. 54 ET) i l'extinció del contracte per causes objectives (art. 52 ET).
L'acomiadament disciplinari és una manera d'extingir la relació laboral amb el treballador per causa imputable a aquest, és a dir, la fonamentació de la decisió extintiva rau en un incompliment molt greu i culpable dels deures i les obligacions laborals.
L'extinció del contracte per causes objectives, en canvi, es configura com una manera de finalitzar de la relació laboral amb el treballador per causes alienes a la seva voluntat, com ara dificultats econòmiques, tècniques, productives o organitzatives que travessa l'empresa, o bé, ineptitud sobrevinguda a la salut del treballador que li impedeix prestar serveis, etc. Precisament per aquest caràcter neutral de les causes de l'acomiadament objectiu i no inherents a la persona del treballador, l'empresa en el moment de formalitzar-lo ha de posar a la disposició de l'empleat la indemnització de 20 dies per any amb un màxim de dotze mensualitats.
Diferents declaracions processals dels acomiadaments: procedència, improcedència i nul·litat
Tant els acomiadaments disciplinaris com objectius són susceptibles de ser impugnats per part del treballador davant la Jurisdicció Social, sent que en la decisió de la Sentència, el jutjador declararà l'acomiadament procedent, improcedent o nul.
La procedència de l'acomiadament determina que l'empresa ha acreditat les causes que motiven la decisió extintiva, ja sigui perquè aquestes són prou greus i culpables en el cas de l'acomiadament disciplinari, o bé perquè s'ajusten a les previsions legals en l'acomiadament objectiu.
En canvi, la improcedència de l'acomiadament implicaria que les causes del mateix no estarien justificades, mentre perquè no són prou greus i culpables, o bé, perquè no s'han respectat els requisits de forma en la comunicació, per la qual cosa per a aquests casos, es preveu una indemnització legalment prevista que puja a 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats. acomiadament, abonant-li els salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins a la data de notificació de sentència.
Finalment, cal fer referència a l'acomiadament declarat nul i les conseqüències. La nul·litat de l'acomiadament està prevista per als casos en què l'empresa extingeix la relació laboral amb un treballador vulnerant un dret fonamental, per exemple, acomiadar un membre del comitè d'empresa pel fet de ser representant dels treballadors que trencaria el dret a la llibertat sindical. En els casos de nul·litat de l'acomiadament, la conseqüència legal que es preveu és la readmissió del treballador en el lloc que ocupava amb anterioritat a l'acomiadament abonant-li els salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins a la data de notificació de sentència.
Per tant, i ja concloent, en base a allò que s'ha exposat anteriorment, és important diferències que la procedència, improcedència o nul·litat no són un tipus d'acomiadament, sinó una declaració processal aparellada a determinades conseqüències legals.
Si necessiteu la nostra ajuda per obtenir més informació o teniu qualsevol dubte sobre això, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del nostre correu electrònic ambit@ambitassessor.com o bé a les nostres oficines.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster d'especialista en Dret del Treball i Seguretat Social a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a passant mentre estudiava i, posteriorment, es va integrar al Bufete Navarro com a advocada laboralista prestant assessorament a empreses d'àmbit nacional en matèria jurídic laboral, així com representant-les davant dels Jutjats Socials, Inspecció de Treball, Conciliacions, etc. Al febrer de 2017, s'integra a Àmbit Jurídic i Econòmic com a sòcia professional després d'una dilatada experiència com a advocada laboralista.
Últimes entrades de Laura Rodríguez Nuñez
(veure tot)
Relacionat
