Comparem ambdues fórmules jurídiques perquè tinguis en compte totes les variables abans de prendre una decisió
Transcorregut cert període d'estabilitat en parella, tots ens hem preguntat quin hauria de ser el pas següent a seguir per formalitzar aquesta relació; casar-se o constituir-se parella de fet?.
Escollir una o altra fórmula jurídica, no hauria de ser una cosa fútil, sinó objecte d'una profunda reflexió, pel que fa a diferència del que la majoria de la gent pensa, de cap manera són equiparables. És més, la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, en línia amb la del Tribunal Constitucional, s'ha preocupat de precisar quela unió de fet és una institució que no té res a veure amb el matrimoni<, aunque una y otra se sitúen dentro del derecho de familia.
Pel que fa al seu règim jurídic, el matrimoni està regulat per una norma estatal que defineix el matrimoni com “la unió estable i permanent de dues persones del mateix o diferent sexe” -article 44 del Codi Civil-. La unió de fet és definida pel Tribunal Suprem com “la unió lliure, pública i estable de dues persones amb independència de la seva orientació sexual, sempre que guardin entre si una relació d'afectivitat anàloga amb el matrimoni, i és incompatible amb qualsevol matrimoni dels convivents”.
Per això, malgrat que ambdues institucions comparteixen alguns efectes, és important tenir en consideració que també es diferencien en força aspectes, sobretot pel que fa a qüestions hereditàries, fiscals i de liquidació del patrimoni comú. I si hi sumem el fet que no hi ha cap Llei d'àmbit estatal que reguli les parelles de fet sinó que cada comunitat autònoma té la seva pròpia legislació i no totes confereixen els mateixos drets (a Catalunya, la normativa aplicable a aquesta matèria, és la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família). Per això és recomanable que tota parella que es troba al punt de fer un pas endavant en la seva relació, busqués assessorament legal abans d'optar per un camí o un altre si no vol trobar-se amb alguna sorpresa desagradable.
Pel que fa a les similituds entre una o altra opció, podem enumerar les següents:
- Defunció sense testament: d'un dels membres de la parella de fet; dependrà de la regulació de cada comunitat autònoma. Aragó, Catalunya, Galícia, el País Basc, Navarra i les Balears equiparen els drets successoris d'aquesta als del cònjuge. A Madrid és diferent, cal detallar-ho al testament perquè els convivents no tenen dret a heretar de la seva parella, de manera que cal atorgar testament respectant els drets successoris dels hereus forçosos.
- Pensió de viduïtat reconeguda: hi ha petites diferències en els requisits d'accés. Per exemple, en parella de fet cal portar inscrits al Registre de Parelles de fet dos anys, acreditar fefaentment un període de convivència de 5 anys previ a la defunció i que els ingressos del supervivent no superin un límit que estableix la Seguretat Social. En el cas de matrimoni, els cònjuges tindran dret amb independència del temps de durada del matrimoni i amb independència dels ingressos del supervivent.
- Fills en comú: en drets i obligacions com a pares, no hi ha diferència legal entre parella de fet i matrimoni. Els drets dels fills estan protegits a tots els àmbits ia totes les comunitats.
- Adopció: l'article 175 del Codi Civil a l'apartat 4, segons redacció donada per la recent Llei 26/2015, de 28 de juliol de modificació del sistema de protecció a la infància ia l'adolescència, regula la capacitat per a l'adopció conjunta o successivament per ambdós cònjuges o per una parella unida per anàloga.
- Permisos retribuïts: els convivents, igual que els cònjuges, poden gaudir del permís laboral per malaltia greu o mort de l'altre convivent. Igualment, tant els cònjuges com les parelles de fet gaudeixen dels mateixos permisos per paternitat o maternitat.
Pel que fa a les diferències, cal destacar les següents:
- A efectes fiscals: els membres d'una parella de fet no poden tributar a la manera de declaració conjunta de l'IRPF.
- Vacances per unir-se en parella de fet: l'Estatut dels Treballadors no ho contempla per a la parella de fet, llevat que el Conveni Col·lectiu al qual estigui adscrit el treballador ho prevegi.
- Ruptura de parella de fet i pensió compensatòria: per al membre desafavorit: està expressament regulat a Aragó, Balears, Catalunya, Cantàbria, Navarra i País Basc. A la resta de comunitats i en cas de no haver-se pactat res sobre això, s'acudirà a la via judicial perquè el jutjat determini si escau o no el dret a la pensió.
- Règim econòmic: a la parella de fet no se li aplica per defecte el règim de guanys, ni de separació de béns. Però, com en el matrimoni, les parts poden pactar i inscriure al Registre un conveni en què recullin quin règim econòmic desitgen.
- Donacions: en el cas de donacions, els convivents (parella de fet) no gaudeixen de les exempcions fiscals autonòmiques de què sí que gaudeixen els cònjuges. Això no obstant, tant els cònjuges com els convivents poden accedir a subvencions, habitatges públics, concessió d'ajudes i beques i exempcions fiscals en el tram autonòmic.
- Assistència sanitària: la parella de fet podrà gaudir d'assistència sanitària sempre que demostri la convivència continuada durant un any mitjançant la inscripció al Registre.
- Dissolució de la Parella: mentre que el matrimoni es dissol per la mort del cònjuge o per haver transcorregut tres mesos des de la seva celebració a petició de qualsevol de les parts (no sent necessari al·legar cap causa), les unions de fet es dissolen de comú acord (notificant-ho i inscrivint-se en un altre dels membres, per notificació unilateral d'un dels en Dret, per mort dun dels membres, per separació de fet de més de sis mesos o per matrimoni dun dels membres.
- Arrendaments: en el cas de defunció del membre titular del contracte, la Llei d'Arrendaments Urbans preveu el dret de subrogació real de la parella de fet, sempre que s'acreditin dos anys de convivència mitjançant la inscripció al Registre.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster d'especialista en Dret del Treball i Seguretat Social a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a passant mentre estudiava i, posteriorment, es va integrar al Bufete Navarro com a advocada laboralista prestant assessorament a empreses d'àmbit nacional en matèria jurídic laboral, així com representant-les davant dels Jutjats Socials, Inspecció de Treball, Conciliacions, etc. Al febrer de 2017, s'integra a Àmbit Jurídic i Econòmic com a sòcia professional després d'una dilatada experiència com a advocada laboralista.
Últimes entrades de Laura Rodríguez Nuñez
(veure tot)
Relacionat
