La facultat de controlar els mitjans de producció per part de l'empresari incideix en els drets fonamentals dels treballadors
La vertiginosa incorporació de les noves tecnologies a les relacions laborals ha anat generant incomptables problemes per a una legislació laboral que ha quedat obsoleta ja que malgrat les seves múltiples reformes, no s'ha pogut adaptar a la nova realitat social.
Davant l'absència d'una legislació específica i el silenci, en molts casos, dels convenis col·lectius, els tribunals són els que, a base de resoldre supòsits concrets, van establint els criteris que han de regir en aquesta matèria.
En aquest sentit, cal destacar que l'empresari és el titular dels mitjans de producció i, per tant, té plena facultat per decidir l'ús que els treballadors n'han de fer, de manera que té el poder de sancionar els incompliments que s'hi produeixin. Ara bé, quan el control empresarial es realitza sobre determinats mitjans tecnològics, com poden ser les comunicacions a través del correu electrònic corporatiu o l' ús personal d'internet es planteja un problema i és que aquesta comprovació per part de l'ocupador incideix directament en els drets fonamentals dels treballadors, concretament, en el dret a la intimitat personal i en el dret al secret de les comunicacions.
Jurisprudència que estableix els criteris que regeixen la matèria
La sentència més rellevant sobre la matèria és la dictada per la Sala IV del Tribunal Suprem en data 26 de setembre de 2007, seguida per sentències posteriors de la mateixa sala i avalada pel Tribunal Constitucional, establint que si l'empresa prohibeix totalment l'ús d'aquestes tecnologies amb fins particulars, ja sigui dins o fora de l'horari laboral, no es pot entendre vulnerat cap dret fonamental tampoc dret per fer-ho en unes condicions que imposin un respecte a la intimitat.
El que ve a dir la resolució indicada és que si l'empresa no admet una situació de tolerància de l'ús personal, no hi ha una expectativa raonable d'intimitat perquè si l'ús personal és il·lícit, no es pot exigir a l'empresari que el suporti i que a més s'abstingui de controlar-lo.
Conclusió
Per tant, a la vista de tot allò que antecedeix, sembla clar que la doctrina del Tribunal Suprem va orientada a brindar el seu suport a la utilització de codis de conducta en la regulació d'aquesta qüestió, de manera que la via més senzilla per a l'empresari és procedir a la regulació d'aquest assumpte, comunicant fefaentment als treballadors de la seva empresa la prohibició de l'ús personal dels ordinadors i de l'accés als controls.
També us pot interessar els següents articles:
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster d'especialista en Dret del Treball i Seguretat Social a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a passant mentre estudiava i, posteriorment, es va integrar al Bufete Navarro com a advocada laboralista prestant assessorament a empreses d'àmbit nacional en matèria jurídic laboral, així com representant-les davant dels Jutjats Socials, Inspecció de Treball, Conciliacions, etc. Al febrer de 2017, s'integra a Àmbit Jurídic i Econòmic com a sòcia professional després d'una dilatada experiència com a advocada laboralista.
Últimes entrades de Laura Rodríguez Nuñez
(veure tot)
Relacionat
