Repartidors de menjar, enviaments de paquets a domicili o xofers de vehicles són alguns dels treballs que s'estan creant dins del concepte de les empreses tecnològiques.
Algunes d'aquestes empreses exerceixen la majoria de la seva activitat a través d'aplicacions mòbils i funcionen com a plataformes de contacte entre els establiments i el consumidor que vol rebre a casa una comanda, per la qual cosa treballen amb repartidors o conductors autònoms.
Funcionament d'algunes empreses tecnològiques
Aquest tipus d'empreses solen publicar els torns en línia ia partir d'aquí els repartidors s'hi adscriuen per exercir el repartiment amb el seu propi mitjà de transport, ja sigui moto o bicicleta. Actualment, els repartidors/xofers cobren per comanda entregada el preu de la qual no sol arribar als 5 Euros, de manera que per percebre una quantitat assimilable a un sou han de treballar moltíssimes hores.
El pes d'aquest nou sector és creixent, tot i que és de difícil mesura perquè engloba diferents activitats i les seves fronteres no estan del tot fixades en el nostre ordenament jurídic. Hi ha investigacions que assenyalen que hi ha la possibilitat que aquest tipus de feines a demanda canibalitzaran el lloc de treball d'“assalariat”, ja que aquest tipus d'empreses anomenades “sense empleats” ja que tot el seu personal es regeix pel règim d'autònoms han anat augmentant la seva importància al llarg dels anys.
¿El personal que presta serveis per a aquest tipus d'empreses són autònoms falsos?
El descontentament entre els repartidors i xofers és evident a causa de les inestables condicions en què presten serveis, tant a nivell econòmic com a nivell horari i la majoria es queixa que és molt complicat percebre una quantia mensual que s'assembli a un salari.
D'altra banda, les companyies rebutgen tenir-hi relació d'assalariats i ofereixen aquests llocs de treball com a positius per la seva flexibilitat, alhora que faciliten l'accés a una manera de tenir ingressos que pot ser complementària a una altra activitat.
El debat sobre si els repartidors o els xofers s'haurien de considerar assalariats o bé continuar adscrits al règim d'autònoms està servit. En aquest sentit, hi ha un precedent en un Tribunal de Londres que va condemnar una d'aquestes empreses a reconèixer diversos conductors com a empleats de la companyia amb reconeixement exprés de tots els seus drets laborals, com ara antiguitat, vacances, descansos legalment establerts, etc. Aquesta sentència podria ser perfectament extrapolable al nostre país perquè hi ha diverses premisses perquè hi hagi relació laboral, entre elles el fet que l'empresa emeti instruccions al personal.
És més que evident que la legislació laboral s'hauria d'adaptar a aquest tipus de llocs de treball de nova creació, ja que amb les normes que regeixen actualment, els tribunals podrien considerar que hi ha relació laboral entre el personal que presta serveis i aquest tipus d'empreses.
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster d'especialista en Dret del Treball i Seguretat Social a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a passant mentre estudiava i, posteriorment, es va integrar al Bufete Navarro com a advocada laboralista prestant assessorament a empreses d'àmbit nacional en matèria jurídic laboral, així com representant-les davant dels Jutjats Socials, Inspecció de Treball, Conciliacions, etc. Al febrer de 2017, s'integra a Àmbit Jurídic i Econòmic com a sòcia professional després d'una dilatada experiència com a advocada laboralista.
Últimes entrades de Laura Rodríguez Nuñez
(veure tot)
Relacionat
