La pèrdua de l'autorització per treballar a Espanya quan ha estat el mateix treballador estranger qui no ha gestionat de manera diligent la renovació del permís de treball, faculta l'empresari per extingir el contracte de treball que es va fer inicialment de manera regular.
L'autorització administrativa exigida a un ciutadà estranger per poder treballar de forma regular a Espanya, encara que no és un requisit per a la validesa del contracte de treball, sí que ho és per a la subsistència del mateix. És a dir: és un requisit essencial per a la vigència del contracte de treball, la qual cosa significa que la manca sobrevinguda de l'autorització esmentada faculta l'empresari per resoldre'l a partir del moment en què en tingués coneixement a l'empara del que disposa l'article 49, apartat 1, lletra b, de l'Estatut dels Treballadors, al qual tindran: “El contracte de treball en el contracte llevat que aquestes constitueixin abús de dret manifest per part de l'empresari”.
La jurisprudència ha entès que encara que les parts no haguessin estipulat de forma expressa en el contracte de treball que la pèrdua de l'autorització per treballar en constitueixi una causa d'extinció, com a condició resolutòria, no vol dir que no es pugui al·legar com a justa causa de la seva extinció, sense que tampoc es pugui estimar que es tracti d'una causa d'ineptitud sobrevinguda objectiu amb la consegüent obligació de pagament de la indemnització legal, quan hagi estat el mateix treballador el que per negligència no hagi gestionat adequadament la seva situació administrativa, podent fins i tot haver-la provocat deliberadament per percebre la referida indemnització.
El fonament d'aquesta interpretació jurisprudencial es troba a la doctrina civilista de la clàusula rebus sic stantibus (essent així les coses) que fa referència a un principi general del Dret conforme al qual s'entén que les estipulacions establertes en els contractes, ho són tenint en compte les circumstàncies concurrents en el moment de la seva celebració, de manera ques'admeten servanda), entre les quals s'inclou la possibilitat d'instar la resolució, la suspensió o la revisió dels contractes de prestacions periòdiques o de tracte successiu, com el contracte de treball, per virtut d'esdeveniments posteriors a la conclusió del contracte i que no es poguessin preveure i quan ho fessin extremadament onerós per a una de les parts. En aplicació d'aquesta doctrina, cal afirmar que la manca sobrevinguda del permís de treball per negligència del mateix treballador, constitueix un esdeveniment imprevist i posterior a la conclusió del contracte de treball, que comporta una alteració de les circumstàncies inicials que el fa massa onerós per a l'empresari pels possibles perjudicis (sancions) que se li poguessin derivar de tenir contractat. En aquest cas, la relació laboral mantinguda en condicions lícites fins a produir-se la pèrdua de l'autorització administrativa per treballar, s'ha transformat ipso iure en una situació de manifesta il·legalitat amb què l'empresari no ha de concedir sota pena d'infringir la legislació en matèria d'estrangeria, cosa que constituiria una infracció tipificada expressament com a molt greu a l'article 3. Social, per emprar treballadors estrangers sense haver obtingut amb caràcter previ el preceptiu permís de treball, o la seva renovació.
L'anterior interpretació jurisprudencial també troba suport en la teoria de la base del negoci, que admet el dret de resolució contractual per alteració d'aquelles circumstàncies sense la concurrència de les quals no s'hagi celebrat el contracte. I en aplicació d'aquesta teoria, es pot afirmar, que l'autorització administrativa exigida a un ciutadà estranger per poder treballar de forma regular a Espanya, és un requisit essencial per a la vigència del contracte de treball, i per tant, forma part de la base del negoci, cosa que significa que la pèrdua de la mateixa, permet a l'altra part que va actuar de bona feina, a partir del moment en què va tenir coneixement de la mateixa empresari van celebrar el contracte de treball sobre la condició tàcita o implícita que la seva eficàcia depenia que el treballador complís amb aquest requisit (estar en situació regular) durant tota la seva vigència. Per tant, el seu incompliment com a condició resolutòria permet a l'empresa resoldre el contracte de treball en aplicació de l'article 49, apartat 1, lletra b, de l'Estatut dels treballadors.
Certament, d'acord amb el que disposa l'article 36, apartat 3, de la Llei 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i de la seva integració social, ni la manca d'autorització administrativa, ni la pèrdua d'aquesta, invaliden el contracte de treball, fins al punt d'equiparar el treballador estranger en situació irregular. equiparació que dispensa el precepte legal esmentat es limita als efectes del contracte de treball generats fins al moment de la seva extinció, sense possibilitat d'estendre'ls més enllà de la seva vigència, com un mecanisme per protegir aquests treballadors davant d'empresaris que actuen sense respecte a la Llei i no per a tots els drets que emanen del contracte de treball. Així, aquesta protecció no s'estén a les prestacions per desocupació dels treballadors estrangers en situació irregular, atès que el nostre sistema de Seguretat Social no inclou en el camp d'aplicació més que a l'estranger en situació regular (article 7.1 Llei General de la Seguretat Social). I hi ha molts altres exemples en el nostre ordenament jurídic de tractament diferenciat, com en relació amb els efectes de l'acomiadament improcedent de treballador estranger irregular, cas en què l'empresari perd el dret d'opció entre la readmissió i l'extinció indemnitzada.
En definitiva, no qüestionant-se la validesa del contracte de treball ni dels drets que assisteixen el treballador estranger en situació administrativa irregular, de cap manera resulta admissible obligar l'empresari a mantenir un treballador en aquesta situació, quan la manca de l'autorització sobrevé després d'haver subscrit vàlidament el contracte de treball. I tampoc no seria lícit obligar una empresa a suportar les conseqüències, per exemple, de sanció administrativa, ni obligar les empreses acudir a la via de l'acomiadament disciplinari pel fet que el legislador ometés contemplar entre les causes d'extinció alienes a la voluntat de l'empresari, la manca sobrevinguda de l'autorització de residència i treball.
Martí Milán Romera
Àrea de Jurídic Laboral
Àmbit Assessor
Tens cap dubte sobre aquest tema?
El nostre equip d'assessors experts us ajudarà a resoldre qualsevol problema relacionat amb els nostres serveis.
Contactar ara
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l'assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Relacionat
