Davant les dificultats de pagament que els empresaris poden tenir a l’hora de liquidar els seus impostos, una de les opcions financeres a tenir en compte és la sol·licitud d’un fraccionament-ajornament del deute (sempre que aquesta no provingui de retencions practicades).
L’Administració distingeix entre els deutes que superen o no en el seu conjunt la xifra de 18.000,00 euros. Per a ajornaments inferiors a aquest import no és necessària la presentació de garanties o avals mentre que si el deute acumulat supera el llindar de 18.000,00 euros és condició indispensable la prestació d’aquestes. La garantia preferent és l’aval bancari o segur de caució però, davant la impossibilitat d’aconseguir aquests la garantia més habitual i freqüentment acceptada és la hipoteca unilateral a favor de la Hisenda Pública.
La constitució d’hipoteca és un fet econòmic gravable pel ITP i AJD. Podem distingir la següent casuística:
1.- Si el deutor hipotecari té la condició d’empresari o professional i aquest actua en l’exercici de les seves activitats, estaríem davant una operació subjecta però exempta d’IVA en virtut de l’art.20.U 18º de la Llei 37/1992, de 28 de desembre (LIVA) i per tant no subjecta a la modalitat de TPO del ITP i AJD per incompatibilitat de tributs. Llavors, s’aplicaria la modalitat de AJD, quota gradual.
2.- Si el deutor hipotecari no té la condició d’empresari o professional, o el que és el mateix, si no té la condició de subjecte passiu de l’IVA, l’operació estarà subjecta al ITP i AJD en la seva modalitat de TPO.
I arribat aquest punt, qui és el subjecte passiu i per tant qui està obligat al pagament de l’impost?
La normativa és molt clara quan hi ha acceptació de de la hipoteca en el mateix acte de la seva constitució; aquí el subjecte passiu és aquell al favor del qual es realitza l’acte, és a dir, el creditor hipotecari, que en el cas que ens ocupa seria l’Administració Pública i per tant, en virtut de l’art. 45.I.A) del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats l’operació quedaria exempta de l’impost :
“I. A)Estaran exempts de l’impost:
a) L’Estat i les Administracions Públiques territorials i institucionals i els seus establiments de beneficència, cultura, Seguretat Social, docents o de finalitats científiques”
Ara bé, en el cas de les hipoteques unilaterals a favor de l’Administració la qual no es persona ni per tant accepta la hipoteca en el mateix acte de la constitució de la mateixa la controvèrsia està servida.
L’article 141 de la Llei Hipotecària exigeix la constància en el Registre de l’acceptació per part del creditor, que ha d’inscriure’s com a nota marginal i amb efectes retroactius a la data de la constitució. Addicionalment al no existir un creditor hipotecari concret en el moment de la constitució de la hipoteca l’acte estarà gravat per AJD al no poder estar-ho per ITP. I és per aquest motiu pel qual la DGT es va pronunciar en diverses consultes vinculants (de manera contrària a diferents resolucions prèvies dels Tribunals Econòmic-Administratius) en les quals s’argumentava que, no havent-hi creditor hipotecari definit (lloc que no hi ha acceptació) en el moment de la inscripció del la hipoteca unilateral en el Registre corresponent, d’acord amb el que es disposa en l’art. 29 de l’esmentat Text Refós:
“serà subjecte passiu l’adquirent del be o dret i, en defecte d’això, les persones que instin o sol·licitin els documents notarials, o aquells en l’interès dels quals s’expedeixin”.
D’aquesta manera, segons aquests criteris, el subjecte passiu del ITP i AJD en la seva modalitat de AJD en l’acte de constitució d’una hipoteca unilateral a favor de l’Administració era el propi deutor hipotecant.
Aquesta manera de procedir encareix i dificulta la consecució de l’ajornament que es veu agreujat pels costos de tramitació addicionals als propis costos financers pels interessos d’ajornament i que en ocasions impossibilitava el seu tràmit precisament per les dificultats de pagament de les empreses.
La recent resolució del TEAC de 3 de desembre de 2013, número 00/947/2013 d’unificació de criteri ha donat llum sobre aquest tema i ha estimat que, independentment de si existeix o no acceptació en el moment de la inscripció per part del creditor hipotecari, això és, per part de l’Administració, aquesta es constitueix com a subjecte passiu de l’impost atès que la hipoteca “no es formalitza pel capritx o voluntat exclusiva de l’amo de la finca, sinó que es fa en garantia d’un ajornament concedit per la Dependència Regional de Recaptació, instrumentant-se com a garantia del pagament del deute ajornat sense la formalització del qual l’ajornament hagués estat denegat, això és, que és una condició que imposa l’Administració per a garantia dels seus legítims drets i sense la concurrència dels quals no es pot concedir l’ajornamento”.
En conseqüència, el deutor hipotecari queda alliberat indubtablement d’aquesta càrrega tributària facilitant-se l’accés al finançament del possible ajornament de deutes.
Seria convenient estudiar la possibilitat de, en cada cas concret, recuperar els ingressos que la seva empresa hagi pogut realitzar per aquest concepte en el tràmit d’algun ajornament de deutes anterior a la citada Resolució.
¿Tienes alguna duda sobre este tema?
Nuestro equipo de asesores expertos te ayudará a resolver cualquier problema relacionado con nuestros servicios.
Contactar ahora
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l’assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Latest posts by MGI Àmbit
(see all)
Relacionado
