La pensió compensatòria

En supòsits de crisi matrimonial, hi ha una mesura que té per objecte compensar el desequilibri que el cessament de la convivència genera al nivell de vida d'un dels cònjuges, en relació amb el que tenia constant el matrimoni o aquesta convivència. Aquesta institució, recollida a l'art. 97 del Codi Civil, perllonga la solidaritat matrimonial després de la ruptura de la convivència a fi d'equilibrar de la manera més equitativa possible la situació econòmica en què queda el cònjuge més perjudicat econòmicament per nul·litat, separació o divorci, en relació amb la qual mantenia constant la relació matrimonial.

El primer pas per a la concessió d'una pensió compensatòria serà determinar si hi ha desequilibri econòmic, ja que és el requisit bàsic per a la fixació de la compensació. Tot i que sempre havíem cregut que el desequilibri es deduïa de comparar la capacitat econòmica de cadascun dels cònjuges i que les circumstàncies enumerades a l'art. 97 del Codi Civil només servien per fixar la seva quantia, la STS de 19 gener 2010 ha vingut a asseure com a doctrina jurisprudencial que: «per determinar l'existència de desequilibri econòmic generador de la pensió compensatori s'ha de tenir en compte bàsicament i entre altres paràmetres, la dedicació a la família i la col·laboració amb les activitats de l'altre cònjuges en tant que compensarà determinats desequilibris i la seva situació anterior al matrimoni«. Per tant, aquests seran els pressupostos que cal tenir en compte per determinar l'existència de desequilibri econòmic.

Seguidament, la determinació de la quantia de la pensió compensatòria no és una tasca fàcil ja que, a diferència del que passa amb la pensió alimentària, hi intervenen nombrosos factors. Per tant, no n'hi ha prou de conèixer els ingressos del cònjuge deutor i si el cònjuge beneficiari percep o no ingressos, sinó que cal tenir en compte els anys de matrimoni, l'edat i l'estat de salut del cònjuge sol·licitant, l'existència de descendència i l'edat dels fills, la formació del cònjuge beneficiari i les possibilitats d'accés a una ocupació. A més, com va assenyalar l'AP Granada, Sec. 5a, Sentència de 29 maig 2009: «Per al càlcul de la pensió compensatòria la quantitat que percep l'espòs ha de ser minorada en les càrregues de caràcter permanent i estable que ha de suportar, entre les quals es poden incloure les pensions alimentàries dels fills, el pagament de la hipoteca que grava de caràcter semblant que hagi de satisfer». Per aquestes circumstàncies, serà difícil oferir uns criteris que ens guiïn en la tasca de fixar la quantia de la pensió. No obstant això, algunes Audiències Provincials han establert alguns límits per a aquesta pensió, en el sentit que no poden superar un determinat percentatge dels ingressos que en percep el cònjuge deutor i que van del 30 al 45%.

Al contrari que en altres països europeus, a la legislació espanyola no hi ha cap barem obligatori al qual s'hagi d'ajustar el jutge a l'hora de fixar la pensió compensatòria. Pot, per tant, fixar-ne la quantia concreta conforme al seu criteri, dins dels marges de la llei.

En principi no està o no té perquè estar subjecta a un límit temporal sinó que la seva durada dependrà de la durada de la convivència i de la capacitat del beneficiari per obtenir recursos econòmics propis que el situïn en un nivell de vida similar al que gaudia durant el matrimoni. Així, el treball del beneficiari no condueix, en principi i de manera automàtica a la seva extinció. No obstant això, aquesta pensió sol fixar-se amb caràcter temporal i molt poques vegades es fixa per un termini superior als cinc anys i inferior a l'any.

El pagament de la pensió es pot fer mitjançant la determinació d'una quantitat única (suma a tant alçat o mitjançant el lliurament de determinats béns), o mitjançant el pagament d'unes quantitats periòdiques per un termini (prestació temporal).

La quantia de la pensió pot ser modificada judicialment en els casos en què el beneficiari millora la seva situació econòmica o empitjora la de l'obligat al pagament. Aquestes mateixes circumstàncies també poden conduir a la seva extinció.

La pensió compensatòria s'extingeix en primer lloc pel cessament de la causa que va motivar la pensió, pel nou matrimoni del cònjuge creditor, per la convivència marital amb una altra persona, per la mort o declaració de defunció del cònjuge creditor, la renúncia del dret, l'acord entre cònjuges, la substitució en la forma prevista a l'art. 99 del Codi Civil i la prescripció de l'acció per reclamar les pensions meritades i no percebudes en el termini de cinc anys en virtut de l'aplicació 1.966.3 del Codi Civil. No és causa d'extinció de la pensió la mort del cònjuge deutor ja que es transmet l'obligació als seus hereus, els quals han de continuar pagant-la en els termes establerts.

Finalment, quan la persona que està obligada a fer el pagament de la pensió compensatòria, no ho fa, aquest fet es troba recollit com un delicte d'abandó de família tipificat a l'article 227 del Codi Penal. Per poder trobar-nos davant d'un delicte d'abandó de família per l'impagament de la pensió, el primer que ha de passar és que aquest impagament s'hagi produït quan l'obligat al pagament l'hagi deixat de pagar voluntàriament durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius.

Olga García Rozas
Àrea Civil Penal