NOVETATS JURISPRUDENCIALS SOBRE EL ABAST DE L’ART. 367 LSC
L’article 367 de la Llei de Societats de Capital estableix alguns dels principals suposats de responsabilitat solidària dels administradors de societats mercantils respecte a les obligacions que la mercantil assumeix. Aquesta norma preveu el naixement d’aquesta responsabilitat en el cas que el òrgan d’administració incompleixi amb qualsevol dels següents deures:
1. Que incompleixi amb el seu deure convocar la Junta General en un termini de dos mesos des de l’aparició d’una causa legal de dissolució, perquè aquella adopti un acord que elimini la causa, o bé, s’acordi la dissolució de la Companyia. Aquest deure convocatòria es troba regulat en l’article 365 de la mateixa Llei.
2. Que no sol·liciti la dissolució judicial en un termini de dos mesos a explicar des de la data prevista per a la celebració de la Junta, quan aquesta no s’hagi constituït, o des del dia de la Junta, quan l’acord hagi estat contrari a la dissolució, no havent-se pres un acord que remogués la causa.
3. Que no promogui la declaració de concurs de la societat, quan això sigui procedent, i en el termini indicat.
Les causes de dissolució d’una Societat estan regulades en l’article 363 i són les següents:
a) El cessament en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixin l’objecte social. En particular, s’entendrà que s’ha produït el cessament després d’un període d’inactivitat superior a un any.
b) La conclusió de l’empresa que constitueixi el seu objecte.
c) Per la impossibilitat manifesta d’aconseguir la fi social.
d) La paralització dels òrgans socials de manera que resulti impossible el seu funcionament.
e) Per pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que aquest s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs.
f) La reducció del capital social per sota del mínim legal, que no sigui conseqüència del compliment d’una llei.
g) Perquè el valor nominal de les participacions socials sense vot o de les accions sense vot excedís de la meitat del capital social desemborsat i no es restablís la proporció en el termini de dos anys.
h) Per qualsevol altra causa establerta en els estatuts.
De tots aquests supòsits, sens dubte, l’assenyalat en l’apartat e) és el més habitual de tots i, també, és el més invocat davant els Tribunals per tractar de derivar la responsabilitat als administradors davant l’incompliment, per part de la Societat, d’una obligació exigible. És aquest apartat el que, tradicionalment, ha generat una major literatura i, també, una jurisprudència més extensa, de tal manera que l’abast de la responsabilitat que es regula en l’art. 367, i que s’estén a la resta de supòsits de l’art. 363, es troba delimitat amb molt detall i és objecte de contínua revisió.
Recentment han aparegut una sèrie de aportacions jurisprudencials sobre aquest tema que han contribuït a delimitar el contingut material i temporal de la responsabilitat citada.
La norma presumeix la imputabilitat de la responsabilitat de l’administrador una vegada produït l’incompliment i és a càrrec de l’òrgan social la prova que aquesta no existeix. La STS 7-10-13 admet l’exoneració de responsabilitat si s’acredita una causa raonable que justifiqui o expliqui adequadament l’omissió. Assenyalar que la mateixa resolució rebutja les següents circumstàncies com a justificatives del no fer: comunicació als creditors i treballadors d’un pla de viabilitat, cerca d’un nou local en arrendament i intents d’obtenir finançament per construir una nau.
Pel que fa a la delimitación temporal de la responsabilitat, la norma actual ja ve a resoldre alguna dels dubtes que existien amb anterioritat a la promulgació de la LSC i és que la responsabilitat solidària de l’administrador s’estén únicament a les obligacions socials posteriors a l’esdeveniment de la causa legal de dissolució, si bé serà a càrrec de l’òrgan d’administració l’acreditació que aquestes obligacions socials són de data anterior, les quals es presumiran que es van contreure amb posterioritat.
D’altra banda la STS 14-10-13 eximeix de responsabilitat a l’administrador pels deutes socials nascuts amb posterioritat a la superació de la causa de dissolució, encara que sigui aquesta tardana.
Pel que es refereix als efectes que té el cessament de l’òrgan d’administració en la responsabilitat solidària de l’administrador sortint, l’òrgan social només s’allibera d’aquelles obligacions nascudes amb posterioritat al cessament i l’acció per exigir-li l’assumpció de la seva responsabilitat, per obligacions anteriors, prescriu als quatre anys des de la inscripció d’aquest acord (SAP Barcelona 6 de febrer de 2.013).
Finalment, en relació als efectes que té la declaració del concurs en la responsabilitat solidària nascuda per l’incompliment d’administrador de promoure la dissolució de la societat, la STS del 15 d’octubre de 2.013, refereix que una vegada declarat el concurs, cessa el deure legal dels administradors d’instar a la dissolució, que s’acordarà finalment com un efecte legal de l’obertura en la fase de liquidació quan s’opti per aquesta solució concursal (art. 145 Llei Concursal), per la qual cosa dels deutes esdevinguts amb posterioritat a aquest fet no haurà de respondre l’administrador de forma solidària.
¿Tienes alguna duda sobre este tema?
Nuestro equipo de asesores expertos te ayudará a resolver cualquier problema relacionado con nuestros servicios.
Contactar ahora
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l’assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Latest posts by MGI Àmbit
(see all)
Relacionado
