Com ja sap, a dia d’avui són nombroses les empreses que, encara sent operativament solvents, vénen arrossegant un excessiu endeutament financer que llastra els seus resultats i les porta sense remei al concurs de creditors, i si escau, moltes vegades, a la liquidació.
Amb freqüència, empreses realment viables des d’un punt de vista operatiu (és a dir susceptibles de generar beneficis en el seu negoci ordinari) s’han tornat en inviables des d’un punt de vista financer.
Davant aquesta situació existeixen dues alternatives: o bé liquidar l’empresa en el seu conjunt, o bé sanejar-la des d’un punt de vista financer, amb la finalitat de que el deute romanent sigui suportable, permetent així que l’empresa segueixi atenent els seus compromisos en el tràfic econòmic.
Doncs bé, en aquest context s’emmarca el Reial decret-llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial (BOE, 08-03-2014), que va entrar en vigor amb caràcter general el 9 de març de 2014, que el seu objectiu és agilitar i flexibilitzar aquests processos, per a això tracta de garantir la supervivència de societats que han acumulat una càrrega financera excessiva, però que són viables des d’un punt de vista operatiu, mitjançant un sistema ordenat i equilibrat d’acords amb els creditors i un ventall més ampli de fórmules de refinançament.
La reforma inclou una completa i nova regulació dels acords de refinançament recollits en la Llei Concursal i susceptibles d’homologació judicial, ampliant el seu possible contingut (que ja no es limita a un pacte d’espera) i aclarint les regles d’extensió dels seus efectes als creditors no signataris o dissidents, que fins i tot, aconseguiran en certes circumstàncies als creditors que gaudeixin de garanties reals.
Modificacions de la Llei Concursal
Entre els aspectes més importants que modifica el Reial decret-llei 4/2014, que haurà de ser convalidat pel Congrés, destaca el nou règim dels acords de refinançament homologats judicialment, que podran comprendre quitacions i capitalització del deute, a més d’ajornaments en els seus pagaments, més coneguts com a esperes en l’argot concursal.
Aquests acords podran estendre els seus efectes als creditors dissidents quan concorrin les majories establertes en cada cas. Aquests són els principals canvis que faran a partir d’ara més suportable el pesat jou del deute per no poques empreses.
Així, podem assenyalar les següents modificacions en la Llei Concursal:
Acords individuals de refinançament
S’introdueix la possibilitat d’aconseguir acords de refinançament amb un o més creditors, sempre que millorin la posició patrimonial del deutor i sense necessitat de comptar amb majories de passiu. Aquests acords només són rescindibles pel jutge a instàncies de l’administració concursal, si entén que no concorren els requisits exigits.
Acords col·lectius de refinançament no homologats judicialment
- Aquests acords se simplifiquen en eliminar l’exigència de l’informe d’expert independent nomenat pel Registre Mercantil, si ben tant el deutor com els creditors podran sol·licitar al Registre Mercantil del domicili del deutor el nomenament d’un expert independent perquè informi sobre el pla de viabilitat, la proporcionalitat de les garanties o qualsevol altra circumstància que pugui resultar rellevant.
- Se substitueix per certificació de l’auditor de comptes acreditativa de la concurrència de les majories de passiu exigides. A fi de garantir la seguretat jurídica, aquests acords ja no podran ser objecte de rescissió posterior (tret que incompleixin els requisits previstos), si l’empresa arriba a entrar en concurs de creditors. Amb això es corregeix la situació actual, on els acords són habitualment rescindits per considerar-se perjudicials per a la massa activa del concurs.
- En el cas que en l’acord col·lectiu es plantegi una capitalització de crèdits, i per potenciar aquesta figura, s’estableix la presumpció de culpabilitat del concurs si el deutor s’hagués negat a això sense causa raonable. A aquest efecte, s’entendrà que existeix causa raonable si així es declara mitjançant informe emès per expert independent. Serà necessari, a més, que l’acord proposat reconegui a favor dels socis del deutor un dret d’adquisició preferent sobre les accions subscrites pels creditors, a resultes de la capitalització, en cas d’alienació posterior de les mateixes. Els socis que s’haguessin negat a la capitalització o emissió d’instruments convertibles i els representants del deutor que l’haguessin dificultat, podran ser considerats còmplices.
Atenció. El nou règim s’aplicarà als processos de refinançament “col·lectius” oberts abans de l’entrada en vigor del Reial decret-llei 4/2014 (és a dir, 9 de març de 2014) en els quals encara no s’hagi sol·licitat al Registre Mercantil la designació d’expert independent. En cas contrari, s’aplicarà el règim previ, tret que les parts optin expressament pel nou règim en l’acord de refinançament.
Acords col·lectius de refinançament homologats judicialment
El Reial decret-llei 4/2014 revisa substancialment el mecanisme d’homologació judicial ampliant els seus efectes enfront dels creditors no participants o dissidents sense garantia real i aclarint el seu abast enfront dels creditors amb garantia real.
Encara que es permet, per primera vegada, l’homologació judicial de l’acord de refinançament subscrit per creditors que representin solament el 51% del passiu financer, serà necessari el suport del 60% del passiu financer per estendre als creditors dissidents les esperes d’un termini igual o inferior a cinc anys o la conversió de crèdits en préstecs participatius.
Si el deutor aconsegueix que el 75% del seu passiu financer recolzi l’acord de refinançament, s’obre la possibilitat d’imposar als creditors no signataris o dissidents: esperes superiors a cinc anys (encara que mai superiors a deu anys), quitacions en l’import degut, capitalització de crèdits o conversió dels mateixos en crèdits participatius, transformació del deute en qualsevol instrument financer de rang, venciment o característiques diferents del deute original, i cessió de béns o drets als creditors en paga de la totalitat o part del deute.
En concret les modificacions les podem resumir en les següents:
- Amb el propòsit de facilitar la celeritat i flexibilitat en aquests acords, el jutge únicament haurà de comprovar la concurrència de les majories exigides i dels requisits formals per acordar la seva homologació. Els acords, una vegada homologats judicialment, tampoc podran ser objecte de rescissió posterior si l’empresa arriba a entrar en concurs de creditors.
- Igual que en els acords col·lectius no homologats, s’elimina l’exigència de l’informe d’expert independent. Se substitueix també per una certificació de l’auditor de comptes acreditativa de la concurrència de les majories de passiu exigides.
- La majoria exigida per homologar judicialment l’acord passa del 55% al 51% (majoria simple). Aquesta majoria no es computa, com fins ara, respecte al passiu titularitat d’entitats financeres, sinó respecte a tots els creditors de passius financers. S’entenen com a tals els titulars de qualsevol endeutament financer (exclosos, en conseqüència, els creditors per operacions comercials i els creditors de passiu de dret públic, com a Hisenda i Seguretat Social), amb independència que estiguin o no sotmesos a supervisió financera. No obstant això, es contempla la possibilitat que altres creditors, que no siguin de passius financers ni de dret públic, s’adhereixin a l’acord.
- També com a novetat, quan part del passiu financer inclogui préstecs sindicats, s’entendrà que tots els creditors titulars del préstec sindicat s’adhereixen a l’acord de refinançament si vota a favor el 75% del passiu representat pel préstec o la majoria inferior que, si escau, s’hagués pactat en el contracte de préstec sindicat. Aquesta mesura pot tenir un impacte molt significatiu en la pràctica, ja que s’eliminaria la possibilitat de dissidència dels creditors minoritaris en un sindicat i sembla fer estèril els acords per majories superiors al 75% a aquests efectes.
- Si el 60 % dels creditors de passius financers han acordat esperes (ajornaments) fins a cinc anys i la conversió de crèdits en préstecs participatius pel mateix termini, aquestes mesures s’estendran als creditors dissidents sense garantia real. Si l’acord ha estat subscrit pel 75 % dels creditors de passius financers, s’estendran als creditors dissidents: esperes entre cinc i deu anys, quitacions, conversió de crèdits en accions o participacions del deutor, o crèdits participatius, transformació de deute en qualsevol altre instrument financer de característiques diferents i cessions de béns en paga de deutes.
Actualment, els acords de refinançament homologats no estenen els seus efectes a crèdits amb garantia real (hipoteques, peces, etcètera). Amb la reforma, aquests crèdits també es veuen afectats per l’acord homologat, de la següent manera:
– En la part del crèdit que excedeixi del valor de la garantia: S’estenen els efectes de l’acord previstos en el punt anterior (esperes, conversió de crèdits, etcètera) en els mateixos termes que als crèdits sense garantia i amb les mateixes majories.
– Fins al valor de la garantia: S’estenen els efectes de l’acord previstos en el punt anterior, quan així ho acordin les mateixes majories del 65% i 80%, computades en funció del valor de les garanties dels creditors acceptants.
- D’altra banda, es reconeix la possibilitat que els acords de refinançament homologats incloguin (i estenguin als dissidents) la conversió de deute en capital. L’acord de la junta de socis exigit sobre aquest tema és la majoria simple i s’ofereix una alternativa de quitació al creditor dissident, que quedarà a la seva elecció.
- Així mateix, i igual que en els acords no homologats, s’estableix la presumpció de culpabilitat del concurs si el deutor s’hagués negat sense causa raonable a la capitalització.
Mesures comunes als acords col·lectius homologats i no homologats
Es preveu la paralització de les execucions singulars de béns necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial, des del moment en què es comunica al jutjat l’inici de les negociacions amb els creditors. La paralització es produiria per un termini màxim de quatre mesos des de la comunicació del deutor. L’objectiu és permetre que les negociacions dels acords arribin a bon port i no es produeixi una acumulació d’execucions singulars per part de creditors no disposats a negociar.
Paralització d’execucions
Una vegada l’acord de refinançament hagi estat homologat, solament es podran iniciar execucions singulars o de garanties reals (o, si escau, instar el concurs del deutor) si es declarés judicialment un incompliment de l’acord de refinançament. Aquesta mesura equipararia, de fet, el termini de la paralització d’execucions amb l’espera pactada en l’acord de refinançament (tret que abans es produeixi un incompliment d’aquest acord), la qual cosa resulta essencial perquè l’espera pactada tingui eficàcia en la pràctica.
Tramitació del procediment d’homologació
Com a novetats en la tramitació del procediment, ha de destacar-se el següent:
- La paralització d’execucions singulars operarà des que s’admeti a tràmit la sol·licitud d’homologació fins que s’acordi l’homologació (no solament un mes, com abans).
- El jutge de l’homologació: solament disposarà d’un termini de 15 dies per dictar la seva resolució d’homologació, i es limitarà a verificar la concurrència de les majories previstes a l’efecte d’homologació (a més dels altres requisits formals) i els efectes que són homologables en cada cas.
- L’existència d’un sacrifici de caràcter desproporcionat no es revisarà d’ofici sinó que haurà d’invocar-se pels creditors no participants o dissidents que decideixin impugnar la resolució d’homologació.
Tractament dels diners nous en el marc del concurs
Actualment només el 50% dels diners nous lloc en un refinançament té aquest privilegi concursal, que implica que s’abonen els crèdits al seu respectiu venciment. Aquest percentatge s’eleva temporalment al 100% amb la finalitat de dotar aquesta liquiditat de la màxima protecció concursal. L’objectiu és incentivar el finançament addicional en resultar imprescindible per garantir la viabilitat transitòria de l’empresa i per fer practicable el propi acord de refinançament. Aquesta consideració s’estén als ingressos realitzats pel propi deutor o persones especialment relacionades, a exclusió de les operacions d’augment de capital.
Aquesta mesura s’adopta amb un caràcter extraordinari i temporal per als ingressos de diners nous que es produeixin en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor del Reial decret-Llei 4/2014 (és a dir, des del 9 de març de 2014).
Altres novetats rellevants
Classificació del risc dels crèdits reestructurats pel Banc d’Espanya
En el termini d’un mes des de l’entrada en vigor del Reial decret-Llei, el Banc d’Espanya establirà i farà públics criteris homogenis per a la classificació com a risc normal de les operacions reestructurades com a conseqüència d’un acord de refinançament.
Pròrroga de l’exclusió de certes deterioracions per determinar la causa de dissolució de societats
El Reial decret-Llei prorroga, per als exercicis socials que es tanquin l’any 2014, l’exclusió de les pèrdues per deterioració derivades de l’immobilitzat material, inversions immobiliàries i existències del còmput per determinar si el deutor es troba en situació de: reducció de capital obligatòria, causa de dissolució, o pressupost objectiu de concurs.
Aspectes fiscals
El Reial decret-Llei inclou mesures de caràcter fiscal, que pretenen millorar el marc legal preconcursal dels acords de refinançament en els quals mitjançant el consens entre el deutor i els creditors es persegueix maximitzar el valor dels actius i reduir o ajornar els passius del deutor a fi d’evitar el seu concurs.
Les mesures fiscals contemplades en aquesta norma consisteixen a reduir o diferir la tributació de les operacions de capitalització de deutes o dels acords de quitacions i esperes derivats de l’aplicació de la Llei Concursal.
En concret, en l’Impost de societats s’estableix l’absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, tret que la mateixa hagués estat objecte d’una adquisició derivativa pel creditor per un valor diferent al nominal de la mateixa, i s’introdueix un sistema especial d’imputació de l’ingrés del deutor derivat dels acords de quitacions i esperes.
D’altra banda, s’estén l’exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP I AJD) a les escriptures que continguin quitacions o minoracions dels préstecs, crèdits i altres obligacions.
¿Tienes alguna duda sobre este tema?
Nuestro equipo de asesores expertos te ayudará a resolver cualquier problema relacionado con nuestros servicios.
Contactar ahora
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l’assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Latest posts by MGI Àmbit
(see all)
Relacionado
