Entrar al mercat espanyol pot ser una gran oportunitat per a una empresa estrangera: accés a clients europeus, talent qualificat, infraestructures, ports, aeroports, proveïdors industrials, hubs tecnològics i una posició estratègica per operar al sud d’Europa. Però també es pot convertir en una font de problemes si l’entrada s’improvisa.
Moltes companyies internacionals comencen per la part comercial: busquen distribuïdors, signen contractes, contracten un venedor local o obren una oficina de representació. El problema apareix quan aquesta activitat genera obligacions fiscals, laborals, comptables o mercantils que no s’havien previst. A Espanya, entrar malament sol sortir car: altes censals incorrectes, riscos d’establiment permanent, IVA mal aplicat, contractes laborals deficients, problemes amb la Seguretat Social, retards bancaris o estructures societàries poc eficients.
A MGI Àmbit, firma d’advocats i economistes a Barcelona, ajudem empreses estrangeres a implantar-se a Espanya amb una visió integral: fiscalitat internacional, estructura mercantil, comptabilitat, nòmines, compliment laboral i planificació operativa. En aquesta guia analitzem els errors més freqüents de les empreses estrangeres en entrar al mercat espanyol i com evitar-los abans que generin sancions, costos o bloquejos.
Resum ràpid
- Objectiu de l’article: identificar els errors que més cometen les empreses estrangeres quan inicien activitat a Espanya.
- Perfil al qual s’adreça: matrius estrangeres, grups internacionals, startups, empreses industrials, e-commerce, firmes de serveis i companyies que volen obrir mercat a Espanya.
- Errors clau: triar malament l’estructura d’entrada, ignorar el risc d’establiment permanent, aplicar malament l’IVA, contractar sense planificació laboral i no preparar la comptabilitat local.
- Risc principal: començar a operar comercialment abans d’haver definit correctament la fiscalitat, la forma jurídica i les obligacions administratives.
- Solució: fer un diagnòstic previ d’entrada al mercat espanyol amb assessorament fiscal, laboral, comptable i mercantil coordinat.
Per què les empreses estrangeres cometen errors en entrar a Espanya
La majoria d’errors no es produeixen per falta d’interès a complir la llei. Es produeixen perquè l’empresa aplica a Espanya la mateixa lògica que utilitza al seu país d’origen. Tanmateix, cada mercat té les seves pròpies regles: obligacions fiscals, terminis administratius, formalitats laborals, criteris de l’Agència Tributària, registres mercantils, convenis col·lectius i documentació comptable.
Una empresa estrangera pot tenir un model perfectament vàlid al seu país i, tot i així, generar contingències a Espanya si no adapta l’estructura. Per exemple, vendre des de la matriu sense analitzar si hi ha presència estable pot crear un risc d’establiment permanent. Contractar un professional espanyol com a autònom quan en realitat treballa com a empleat pot derivar en problemes laborals. Utilitzar contractes internacionals sense revisió local pot deixar clàusules ineficaces o conflictives.
Per això, l’entrada a Espanya no s’ha de tractar com un simple tràmit administratiu. S’ha de plantejar com un projecte d’implantació que combina fiscalitat, dret mercantil, laboral, comptabilitat, tresoreria, banca, facturació i reporting.
Error 1: no definir l’estructura d’entrada abans de començar a vendre
El primer error és entrar comercialment a Espanya sense decidir quina estructura jurídica i fiscal suportarà aquesta activitat. Algunes empreses comencen amb un comercial local, un contracte d’agència, un magatzem logístic o acords amb clients espanyols sense analitzar si aquesta presència exigeix registrar-se, obrir una sucursal, constituir una filial o declarar un establiment permanent.
L’estructura d’entrada s’ha de decidir abans de signar contractes rellevants. No és el mateix vendre des de l’estranger que operar mitjançant una filial espanyola. Tampoc és el mateix obrir una sucursal que actuar a través d’un distribuïdor independent. Cada fórmula canvia el nivell de control, la responsabilitat, la tributació, les obligacions comptables i els costos de gestió.
| Fórmula d’entrada |
Quan pot encaixar |
Risc si es tria malament |
| Venda directa des de l’estranger |
Operativa limitada, sense oficina, empleats ni presència estable a Espanya. |
Aplicar malament l’IVA, la logística, les garanties, els contractes o la fiscalitat indirecta. |
| Distribuïdor local |
L’empresa vol vendre a Espanya sense estructura pròpia i amb un soci comercial independent. |
Perdre control sobre la marca, els preus, els clients o la qualitat del servei. |
| Agent comercial |
L’empresa vol captar clients amb suport local, però sense crear inicialment una societat espanyola. |
Risc fiscal si l’agent té poders o actua de manera dependent. |
| Sucursal |
Activitat estable a Espanya sense crear una societat jurídicament separada de la matriu. |
Responsabilitat directa de la matriu i obligacions registrals i comptables específiques. |
| Filial espanyola |
Projecte estable, contractació local, facturació espanyola i estratègia de creixement a llarg termini. |
Cost inicial més elevat, però més claredat operativa i fiscal. |
| Establiment permanent |
Hi ha activitat continuada a Espanya sense haver constituït una societat local. |
Risc de regularització si l’empresa no el reconeix ni hi tributa correctament. |
La teva empresa vol entrar a Espanya i no saps si convé operar amb filial, sucursal, distribuïdor o establiment permanent? A MGI Àmbit analitzem el teu cas i dissenyem l’estructura fiscal, laboral i comptable més segura per començar bé.
Error 2: ignorar el risc d’establiment permanent
L’establiment permanent és un dels punts més delicats per a una empresa estrangera. Moltes companyies creuen que mentre no creïn una societat espanyola no tenen obligacions fiscals rellevants a Espanya. Aquesta idea és perillosa.
Pot existir establiment permanent quan una empresa no resident desenvolupa activitat a Espanya mitjançant instal·lacions, llocs de treball, oficines, magatzems, centres de direcció o agents que actuen amb poders per contractar de manera habitual. A la pràctica, el risc apareix quan l’empresa té una presència local estable, encara que formalment continuï facturant des de la matriu estrangera.
L’error no és només no declarar-lo. També és no documentar correctament quins ingressos i despeses corresponen a l’activitat espanyola, no portar una comptabilitat separada o no aplicar correctament les regles d’operacions vinculades entre la casa central i l’activitat a Espanya.
Senyals d’alerta d’un possible establiment permanent
- L’empresa té una oficina, local, magatzem o equip comercial estable a Espanya.
- Hi ha personal a Espanya que negocia o tanca contractes en nom de la matriu.
- Es presta servei de manera continuada des de territori espanyol.
- Hi ha una direcció efectiva o centre de decisions operatiu a Espanya.
- S’utilitzen mitjans materials o humans a Espanya de manera habitual per generar ingressos.
- La matriu factura des de fora, però l’activitat econòmica real es desenvolupa totalment o parcialment a Espanya.
La solució no és ocultar l’operativa, sinó estructurar-la correctament. En alguns casos n’hi haurà prou amb ajustar contractes i funcions. En d’altres caldrà declarar un establiment permanent, obrir una sucursal o constituir una filial.
Error 3: tramitar tard el NIF, el model 036 i les altes fiscals
Un altre error molt freqüent és pensar que l’empresa pot començar a operar i regularitzar després. A Espanya, determinades altes han d’estar correctament fetes abans d’iniciar l’activitat, emetre factures, contractar treballadors, importar mercaderies o practicar retencions.
La declaració censal mitjançant el model 036 és una peça clau perquè comunica a l’Agència Tributària dades essencials: identificació, activitat, obligacions d’IVA, retencions, domicili fiscal, representants, locals, règims fiscals i altres circumstàncies rellevants. Una casella mal marcada pot provocar obligacions errònies o deixar fora declaracions que després Hisenda pot reclamar.
| Tràmit |
Per a què serveix |
Error habitual |
| NIF d’entitat estrangera o espanyola |
Identificació fiscal davant l’Agència Tributària. |
Sol·licitar-lo tard i retardar contractes, bancs, facturació o registres. |
| Model 036 |
Alta, modificació o baixa en el cens d’empresaris, professionals i retenidors. |
Marcar malament obligacions d’IVA, retencions o activitat econòmica. |
| ROI / VIES |
Operacions intracomunitàries quan correspongui. |
Emetre o rebre factures intracomunitàries sense validar correctament la inscripció. |
| EORI |
Operacions duaneres i importacions/exportacions. |
Descobrir la necessitat de l’EORI quan la mercaderia ja està bloquejada. |
| Alta com a retenidor |
Ingressar retencions de treballadors, professionals o lloguers quan correspongui. |
No presentar models periòdics per no haver identificat l’obligació des de l’inici. |
Error 4: aplicar malament l’IVA espanyol i les regles de facturació
L’IVA és una de les àrees on més errors cometen les empreses estrangeres. El problema no és només el tipus impositiu. També importen la localització de l’operació, si el client és empresa o consumidor, si hi ha importació, si existeix entrega intracomunitària, si s’aplica inversió del subjecte passiu, si hi ha vendes online o si l’empresa està establerta o no a efectes d’IVA.
Una mateixa empresa pot tenir operacions subjectes a IVA espanyol, operacions no subjectes, operacions amb inversió del subjecte passiu, importacions amb IVA a l’entrada, entregues intracomunitàries o vendes B2C amb regles especials. Aplicar una única regla per a tot acostuma a generar errors.
Errors habituals d’IVA en entrar a Espanya
- Emetre factures amb IVA espanyol quan l’operació no està localitzada a Espanya.
- No repercutir IVA quan sí que corresponia fer-ho.
- No revisar si correspon inversió del subjecte passiu.
- No registrar correctament operacions intracomunitàries.
- No preveure l’impacte de l’IVA en importacions i duanes.
- No adaptar la facturació als requisits formals espanyols.
- No coordinar l’IVA amb logística, e-commerce, magatzems o marketplaces.
Abans de vendre a Espanya convé mapar tots els fluxos: qui ven, des d’on, a qui, on s’entrega el producte, qui importa, qui emmagatzema, qui factura i qui cobra. Sense aquest mapa, l’IVA es converteix en una font constant de contingències.
Error 5: contractar a Espanya sense planificar el cost laboral real
Contractar personal a Espanya no consisteix només a pactar un salari brut anual. L’empresa ha de tenir en compte conveni col·lectiu, categoria professional, jornada, vacances, pagues extra, cotitzacions empresarials, prevenció de riscos laborals, registre horari, política de teletreball, nòmines, retencions i extinció del contracte.
Moltes empreses estrangeres infravaloren la importància dels convenis col·lectius. A Espanya, el conveni pot determinar salari mínim de categoria, plusos, jornada màxima, període de prova, dietes, permisos, règim disciplinari i altres elements que condicionen la relació laboral. No n’hi ha prou amb copiar un contracte internacional.
Errors laborals freqüents
| Error |
Conseqüència |
Com evitar-ho |
| Contractar com a autònom qui treballa com a empleat |
Risc de fals autònom, reclamacions laborals i regularització de quotes. |
Analitzar dependència, alienitat, horari, mitjans de treball i organització real. |
| No identificar el conveni col·lectiu aplicable |
Salaris incorrectes, plusos no abonats o jornada mal calculada. |
Revisar activitat, centre de treball, funcions i àmbit territorial. |
| No obtenir Codi de Compte de Cotització quan correspon |
Impossibilitat de gestionar correctament altes i cotitzacions. |
Planificar la inscripció empresarial abans de contractar. |
| Utilitzar contractes estrangers sense adaptació |
Clàusules ineficaces o incompatibles amb el dret laboral espanyol. |
Redactar contractes locals d’acord amb l’Estatut i el conveni. |
| No preveure el cost de l’acomiadament |
Pressupostos de personal incomplets i decisions mal calculades. |
Simular escenaris d’extinció i riscos d’improcedència o nul·litat. |
Si contractaràs treballadors a Espanya, no comencis pel contracte: comença pel diagnòstic laboral. A MGI Àmbit revisem conveni, cost total, nòmina, Seguretat Social i riscos abans que la teva empresa assumeixi compromisos.
Error 6: no preparar una comptabilitat espanyola des del primer dia
Una empresa estrangera que opera a Espanya necessita informació comptable fiable des de l’inici. No n’hi ha prou amb portar la comptabilitat a la matriu i traduir dades al final de l’any. Si hi ha filial, sucursal o establiment permanent, hi haurà obligacions comptables, fiscals i registrals que requereixen dades ordenades, traçables i adaptades a la normativa espanyola.
L’error habitual és deixar la comptabilitat local per a més endavant. Al principi sembla que no hi ha prou volum, però en pocs mesos s’acumulen factures, despeses, nòmines, tiquets, contractes, cobraments, pagaments, importacions, retencions i operacions amb la matriu. Reconstruir-ho tot a posteriori és més car i menys segur que dissenyar el flux correctament des del principi.
Què ha d’estar definit des de l’inici
- Pla comptable i criteris d’imputació d’ingressos i despeses.
- Flux de factures emeses i rebudes.
- Responsable d’aprovació de despeses a Espanya.
- Relació entre comptabilitat local i reporting de grup.
- Política de despeses d’empleats i directius desplaçats.
- Tractament d’operacions amb la matriu i altres societats vinculades.
- Calendari de tancaments mensuals, trimestrals i anuals.
- Arxiu documental i evidències de cada operació.
Error 7: no documentar operacions vinculades amb la matriu
Quan una filial, sucursal o establiment permanent a Espanya treballa amb la seva matriu estrangera, apareixen operacions intragrup: serveis de gestió, llicències de software, royalties, préstecs, refacturació de costos, compres de mercaderia, cessió de personal, màrqueting, suport tècnic o direcció estratègica.
Aquestes operacions no es poden valorar de qualsevol manera. Han de respondre a criteris de mercat i estar documentades. L’error més comú és carregar despeses des de la matriu a l’entitat espanyola sense contracte, sense mètode de repartiment, sense evidència del servei prestat o sense anàlisi econòmica. Això pot generar ajustos fiscals i discussions sobre deduïbilitat.
| Operació intragrup |
Risc habitual |
Document recomanable |
| Serveis de direcció o management fees |
Despesa no justificada o no deduïble. |
Contracte de serveis, memòria d’activitats i criteri de repartiment. |
| Cessió de marca o tecnologia |
Royalty sense suport econòmic. |
Contracte de llicència i anàlisi de valor de mercat. |
| Préstecs intragrup |
Tipus d’interès no comparable o falta de contracte. |
Contracte de finançament, quadre d’amortització i comparables. |
| Refacturació de costos |
Costos globals assignats sense traçabilitat. |
Criteri objectiu de repartiment i suport documental. |
| Compra de mercaderia a la matriu |
Marges no alineats amb funcions i riscos. |
Política de preus de transferència i anàlisi funcional. |
Error 8: subestimar els temps de banc, notaria, traduccions i postil·les
L’entrada a Espanya no depèn només d’Hisenda o del Registre Mercantil. També hi intervenen bancs, notaris, traduccions jurades, postil·les, poders, certificats d’existència de la societat estrangera, identificació de titulars reals i processos interns de compliment.
Moltes empreses estrangeres preparen un calendari comercial agressiu i descobreixen després que l’obertura d’un compte bancari, l’acceptació de documentació estrangera o l’obtenció de poders vàlids requereix més temps del previst. Això pot retardar la constitució, l’operativa bancària, la signatura de contractes o el pagament de nòmines.
Una bona implantació exigeix anticipar la documentació internacional: certificats del registre estranger, estatuts vigents, poders del representant, estructura accionarial, beneficiaris últims, traduccions jurades, postil·les o legalitzacions i documentació d’identitat dels administradors.
Error 9: utilitzar contractes internacionals sense adaptació a Espanya
Els contractes comercials que funcionen en un altre país no sempre funcionen igual a Espanya. L’empresa estrangera pot necessitar adaptar condicions generals, contractes de distribució, agència, prestació de serveis, compravenda, llicències, termes d’e-commerce, garanties, política de devolucions o acords amb proveïdors.
Això és especialment important en relacions amb consumidors, contractes laborals, distribució exclusiva, agència comercial, protecció de dades, propietat intel·lectual, condicions de pagament, resolució de conflictes i jurisdicció. Una clàusula redactada amb lògica anglosaxona, francesa, alemanya o llatinoamericana pot generar resultats no desitjats sota dret espanyol.
Contractes que convé revisar abans d’operar
- Contractes amb distribuïdors i agents comercials.
- Condicions generals de venda B2B i B2C.
- Contractes de prestació de serveis.
- Contractes laborals i pactes de confidencialitat.
- Acords de socis o joint ventures.
- Contractes de lloguer d’oficines, magatzems o locals.
- Llicències de marca, software o tecnologia.
- Contractes intragrup entre matriu i filial espanyola.
Error 10: no revisar llicències, permisos sectorials i normativa autonòmica
Espanya té normativa estatal, autonòmica i municipal. Una empresa estrangera pot complir formalment les seves obligacions fiscals i mercantils, però necessitar una llicència municipal, comunicació prèvia, autorització sectorial, inscripció en un registre administratiu o compliment específic d’una comunitat autònoma.
Aquest punt és especialment rellevant en activitats industrials, sanitàries, alimentàries, transport, formació, telecomunicacions, energia, construcció, serveis financers, activitats regulades, comerç minorista, lloguer turístic, importació de productes o negocis amb local obert al públic.
A Catalunya, a més, pot haver-hi obligacions lingüístiques, administratives o sectorials que convé revisar si l’entrada es fa des de Barcelona o amb presència en territori català.
Error 11: no coordinar fiscalitat, laboral, comptabilitat i negoci
Un dels errors més greus és tractar cada àrea per separat. L’empresa parla amb un advocat mercantil, després amb una gestoria laboral, més tard amb un assessor fiscal i finalment amb l’equip financer de la matriu. Si ningú coordina el conjunt, apareixen contradiccions.
Per exemple: l’estructura mercantil triada pot no encaixar amb l’estratègia fiscal. El contracte laboral pot no reflectir el cost real aprovat per finances. La política de preus de transferència pot no estar alineada amb la comptabilitat. El contracte amb el distribuïdor pot generar riscos d’establiment permanent. La facturació es pot dissenyar sense tenir en compte l’IVA o la logística.
L’entrada a Espanya s’ha de gestionar com un projecte transversal. Hi ha d’haver un full de ruta que connecti les decisions comercials amb les implicacions fiscals, laborals, comptables i legals.
Checklist per entrar al mercat espanyol sense errors
Abans d’iniciar activitat a Espanya, una empresa estrangera hauria de revisar com a mínim els punts següents:
| Àrea |
Preguntes clau |
Objectiu |
| Estructura |
Filial, sucursal, EP, distribuïdor, agent o venda directa? |
Triar una forma d’entrada coherent amb el negoci. |
| Fiscalitat |
On es generen els ingressos? Hi ha risc d’establiment permanent? Quins impostos s’apliquen? |
Evitar regularitzacions i càrregues fiscals no previstes. |
| IVA i facturació |
On es localitza l’operació? Qui factura? Qui importa? Qui és el client? |
Emetre factures correctes i presentar declaracions adequades. |
| Laboral |
Hi haurà empleats a Espanya? Quin conveni s’aplica? Quin és el cost total? |
Contractar amb seguretat i evitar riscos de fals autònom. |
| Comptabilitat |
Com es registren ingressos, despeses, nòmines i operacions intragrup? |
Tenir informació fiable per a impostos i reporting. |
| Banca i documentació |
Hi ha poders, postil·les, traduccions, KYC i titulars reals preparats? |
Evitar bloquejos de compte, notaria o constitució. |
| Contractes |
S’han adaptat els contractes comercials, laborals i intragrup al dret espanyol? |
Reduir conflictes i clàusules ineficaces. |
| Regulació sectorial |
L’activitat necessita llicència, autorització o registre específic? |
Operar legalment des del primer dia. |
Entrar a Espanya sense un full de ruta pot generar costos fiscals, laborals i comptables innecessaris. A MGI Àmbit dissenyem un pla d’implantació complet perquè la teva empresa operi a Espanya amb seguretat des del primer dia.
Com ajuda MGI Àmbit les empreses estrangeres que volen entrar a Espanya
MGI Àmbit acompanya empreses estrangeres que volen iniciar activitat a Espanya o revisar una operativa que ja està en marxa. El nostre enfocament combina assessorament fiscal, comptable, laboral i jurídic per evitar que l’empresa prengui decisions aïllades que generin problemes posteriors.
Diagnòstic inicial d’implantació
Analitzem el model de negoci, el país d’origen, el tipus de clients, la presència prevista a Espanya, l’equip local, la logística, la facturació, els contractes i els fluxos intragrup. Amb aquesta informació definim els riscos i les opcions disponibles.
Disseny de l’estructura fiscal i mercantil
Ajudem a decidir si convé operar mitjançant filial, sucursal, establiment permanent, distribuïdor, agent o una altra fórmula. També revisem l’impacte fiscal de cada opció i les obligacions administratives associades.
Alta fiscal, comptable i laboral
Coordinem altes censals, obligacions fiscals, comptabilitat local, nòmines, Seguretat Social, contractes laborals i procediments interns perquè l’empresa pugui operar de manera ordenada.
Seguiment mensual i compliment continu
Un cop implantada l’estructura, acompanyem l’empresa en la seva gestió recurrent: comptabilitat, impostos, nòmines, reporting, operacions vinculades, consultes laborals i adaptació a canvis normatius.
Conclusió: entrar a Espanya exigeix més que vendre
El mercat espanyol ofereix oportunitats reals per a empreses estrangeres, però entrar-hi correctament exigeix planificació. L’error més car sol ser començar a operar abans d’haver definit l’estructura fiscal, mercantil, laboral i comptable adequada.
Els problemes més freqüents —establiment permanent no declarat, IVA mal aplicat, contractació laboral improvisada, comptabilitat tardana, operacions intragrup sense documentació o contractes no adaptats— es poden evitar amb un diagnòstic previ ben fet.
Si la teva empresa vol entrar a Espanya, obrir una filial, contractar personal, vendre a clients espanyols o revisar una operativa que ja està funcionant, comptar amb un equip local especialitzat pot marcar la diferència entre una implantació ordenada i una successió d’incidències.
Contacta amb MGI Àmbit, assessors per a empreses estrangeres a Barcelona i Espanya
MGI Àmbit és una firma d’advocats i economistes amb seu a Barcelona especialitzada en assessorament fiscal, laboral, comptable, mercantil i financer per a empreses. Acompanyem companyies estrangeres que volen entrar al mercat espanyol, obrir una filial, constituir una sucursal, analitzar un possible establiment permanent, contractar treballadors o estructurar correctament la seva activitat a Espanya.
Si la teva empresa està valorant expandir-se a Espanya, contacta amb MGI Àmbit. Revisarem el teu cas, identificarem els riscos i dissenyarem un full de ruta clar perquè puguis operar al mercat espanyol amb seguretat jurídica, eficiència fiscal i control administratiu des del primer dia.
Preguntes freqüents sobre empreses estrangeres que entren al mercat espanyol
Quin és el primer pas perquè una empresa estrangera entri a Espanya?+
El primer pas hauria de ser un diagnòstic fiscal, mercantil i laboral. Abans de vendre, contractar o obrir una oficina, convé decidir si l’empresa operarà mitjançant venda directa, distribuïdor, agent, sucursal, filial o establiment permanent.
Una empresa estrangera necessita NIF espanyol per operar?+
En molts casos sí, especialment si farà tràmits fiscals, constituirà una filial, obrirà una sucursal, contractarà, comprarà determinats actius, emetrà factures des d’Espanya o complirà obligacions davant l’Agència Tributària. La necessitat concreta depèn del model d’entrada.
Què és millor per entrar a Espanya: filial o sucursal?+
No hi ha una resposta única. La filial té personalitat jurídica pròpia i acostuma a oferir una separació més clara respecte de la matriu. La sucursal no crea una societat independent i pot ser útil en determinats models. L’elecció depèn de responsabilitat, fiscalitat, control, costos, banca, empleats i estratègia de creixement.
Pot una empresa estrangera contractar treballadors a Espanya sense filial?+
Hi pot haver fórmules per contractar a Espanya sense una filial, però s’han de revisar amb cura. Si l’empresa actua com a ocupadora, tindrà obligacions de Seguretat Social, nòmina, retencions, prevenció i dret laboral espanyol. A més, la presència de treballadors pot tenir implicacions fiscals.
Quin risc té vendre a Espanya sense declarar establiment permanent?+
Si l’activitat a Espanya compleix els requisits d’establiment permanent i no es declara, l’empresa es pot enfrontar a regularitzacions fiscals, interessos, sancions i problemes de deduïbilitat. Per això és essencial analitzar funcions, personal, instal·lacions, contractes i capacitat de decisió.
Quins errors d’IVA cometen les empreses estrangeres a Espanya?+
Els errors més habituals són repercutir IVA quan no correspon, no repercutir-lo quan sí que correspon, no aplicar bé la inversió del subjecte passiu, no revisar operacions intracomunitàries, no preveure l’IVA d’importació i no adaptar la facturació a la normativa espanyola.
Per què convé comptar amb assessors locals abans d’entrar a Espanya?+
Perquè les decisions inicials condicionen tota l’operativa posterior. Un assessor local pot revisar fiscalitat, forma jurídica, contractació, IVA, comptabilitat, banca, permisos i contractes abans que l’empresa assumeixi compromisos difícils de corregir.
¿Tienes alguna duda sobre este tema?
Nuestro equipo de asesores expertos te ayudará a resolver cualquier problema relacionado con nuestros servicios.
Contactar ahora
Latest posts by admin admin
(see all)
Relacionado
