No hi ha cap prohibició expressa a la Llei d’extingir contractes de treball mitjançant l’acomiadament objectiu de treballadors afectats per un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal, tant de reducció de jornada com de suspensió de contractes. De fet, en la pràctica habitual, les empreses sovintment al.leguen la preexistència de l’ERO per tal de reforçar la concurrència de la causa econòmica i/o productiva invocada per a la justificació de l’acomiadament.
Però recentment, el Tribunal Suprem –en la seva sentència de 12 de març de 2014– ha declarat nul l’acomiadament objectiu d’un treballador el contracte de treball del qual estava afectat per un ERO de suspensió, al considerar que l’esmentat acomiadament incorre en abús de dret, perquè per la seva justificació l’empresa havia invocat les mateixes causes econòmiques que van motivar l’ERO temporal.
D’acord amb la referida sentència –que unifica doctrina–, malgrat que s’admet que una empresa pot prendre una decisió extintiva per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, respecte a un treballador afectat per una mesura de suspensió temporal de contractes de treball derivada d’un ERO, s’exigeix –per a la validesa de l’acomiadament– el compliment d’almenys una d’aquestes dues condicions: la concurrència d’una causa diferent i sobrevinguda de la que va motivar la mesura suspensiva de l’ERO, o tot i ser la mateixa causa, que s’hagi produït un canvi substancial i rellevant en les circumstàncies que van motivar la suspensió temporal de contractes. L’argument esgrimit per l’alt tribunal per a declarar la nul·litat de l’acomiadament en aquest cas, és que “la situació de l’empresa segueix essent la mateixa –no ha millorat, però tampoc ha empitjorat– que l’existent en la data de l’adopció de la mesura suspensiva de l’ERO”, pel que considera que la decisió de l’empresa d’acomiadar el treballador ” implica l’exercici d’un dret de forma contrària a la bona fe, trencant la confiança generada en els treballadors afectats pels propis actes de l’empresa, i incorrent en un abús de dret, tot el que ha de conduir –com ha establert la Sala en altres casos de frau de llei– a la declaració de nul·litat de l’acomiadament” amb les conseqüències legals inherents: immediata readmissió i abonament de salaris de tràmit, sense perjudici de l’obligació del treballador de reintegrar a l’empresa la indemnització corresponent a l’acomiadament objectiu, cas d’haver-la percebut.
¿Tienes alguna duda sobre este tema?
Nuestro equipo de asesores expertos te ayudará a resolver cualquier problema relacionado con nuestros servicios.
Contactar ahora
A Àmbit Assessor, SL comptem amb 40 anys dedicats a l’assessoria fiscal, comptable i laboral de la Pime.
Latest posts by MGI Àmbit
(see all)
Relacionado
